Veig la màquina de sumar. A l’esquerra, una altra màquina igual o molt semblant. La resta de l’aparador, buida d’objectes a la venda, només amb prestatges sense gènere i una foto publicitària qui sap si oblidada o deixada expressament. Penso que la màquina és com la que tenia el meu pare; potser a la dècada dels 60 o dels 70? Cric-crac, cric-crac, cric-crac... la maneta amunt i avall i el paper que s’anava caragolant amb pessetes i cèntims.
Per què se la venen realment? O més que vendre-se-la, la venen?
4 comentaris:
una natura morta, o arqueologia comptable? ja no hi vaig ser a temps de fer-les servir :)
Complicat trobar resposta a la teva pregunta.
Jo recordo haver vist una màquina així sobre la taula de la feina del meu pare.
Certament és com una relíquia del passat.
Una abraçada, Pere.
que xula!
I no t'agradaria tenir-la, Clidice. Mira que la venen barata. I quin sorollet que faria.
Al post d'avui insinuo la resposta, Violeta.
Una relíquia que gairebé havia oblidat.
Abraçada, Violeta.
Si tingués lloc a casa, me la quedaria, Arare :-)
Publica un comentari a l'entrada