8.11.10

la màquina















Veig la màquina de sumar. A l’esquerra, una altra màquina igual o molt semblant. La resta de l’aparador, buida d’objectes a la venda, només amb prestatges sense gènere i una foto publicitària qui sap si oblidada o deixada expressament. Penso que la màquina és com la que tenia el meu pare; potser a la dècada dels 60 o dels 70? Cric-crac, cric-crac, cric-crac... la maneta amunt i avall i el paper que s’anava caragolant amb pessetes i cèntims.




Per què se la venen realment? O més que vendre-se-la, la venen?

4 comentaris:

Clidice ha dit...

una natura morta, o arqueologia comptable? ja no hi vaig ser a temps de fer-les servir :)

Violeta ha dit...

Complicat trobar resposta a la teva pregunta.

Jo recordo haver vist una màquina així sobre la taula de la feina del meu pare.

Certament és com una relíquia del passat.

Una abraçada, Pere.

Arare ha dit...

que xula!

pere ha dit...

I no t'agradaria tenir-la, Clidice. Mira que la venen barata. I quin sorollet que faria.

Al post d'avui insinuo la resposta, Violeta.
Una relíquia que gairebé havia oblidat.
Abraçada, Violeta.

Si tingués lloc a casa, me la quedaria, Arare :-)