el vol dels capsigranys, dels capsots, i també dels fills de Buda.

El capsigrany és un ocell que desconec totalment, però que, segons el que he llegit, no sembla que tingui unes característiques especials que el singularitzin. Tot i així, el seu nom es fa servir com un insult. Un epítet de volada suau però estesa que segons el DCVB equival a capbuit, home (dona o nen, afegiria jo) de poc enteniment. Quin tret de l'ocell ha pogut fer que el seu nom s'apliqui a persones de les característiques esmentades? El seu cap gros? No ho sé, Potser un ornitòleg me'n podria donar raó.

Deia que no conec els capsigranys perquè a la meua terra s'anomenen capsots (i a tot el sud de la llengua, crec). I de la mateixa manera que en altres parts del territori es fa servir el capsigrany com insult, entre nosaltres un capsot (torno a recórrer al DCVB -el DIEC diu més o menys el mateix- per estalviar-me matisos personals) és un capclòs, curt d'enteniment. El mot capsot s'aplica també a les persones tossudes (ignoro si en tot el territori de la llengua).

El cap de setmana passat, en un sopar a l'Empordà, vaig voler comprovar si la gent coneixia l'existència del terme capsot i vaig preguntar directament per la paraula sense donar cap pista. Un dels comensals va fer referència al blat de moro (en aquest cas s'hauria d'escriure amb ce trencada), però també a la persona de poques llums, més o menys com el capsigrany, encara que amb un ús menys freqüent i en recessió.

Posteriorment el DCVB em confirma que compartim significat els de Gandesa, Tortosa (terres ebrenques, doncs) i els de l'Empordà. Sorprenent! ¿Quin misteri de la llengua pot haver fet que els capsots volin entre dos territoris tan apartats enmig de tants capsigranys, amb els quals, evidentment, coexisteixen en terres empordaneses? Com que en qüestions d'ocells i de lèxic tinc tendència a la capsoteria, no m'hi encaparro i deixaré que l'atzar, o algun amable lector, em presenti alguna pista.


P. S. Acabo de llegir a La panxa del bou que Pi de la Serra va fer 70 anys ahir. Com que la Júlia, per problemes tècnics no ha pogut pujar un vídeo il·lustratiu de part del que diu en el seu post, m'ha semblat que, tenint en compte la nostra coneixença de ja fa anys i el tema que avui tracto, podia afegir una mica de música d'un dels primers entre els primers. M'ho he passat molt bé tornant-lo a escoltar i comprovant l'actualitat dels vols que descriu -i dels jocs entre les oclusives sonores i les sordes-, que van més enllà dels de capsigranys i capsots, que consti.