El
noi que m'atén em diu una
altra vegada cavaller.
Li
ho agraeix (remarco la combinació de pronoms ja en desús), però no
m'acabo de trobar còmode amb el mot en català, molt habitual en
espanyol. Com que sóc un clàssic i tinc tendència a l'ortodòxia,
en arribar a casa repasso:
Cavaller
deu córrer
a cavall, bornar, llançar
a taulat, anar ab armes, torneigs, fer taules rodones, esgrimir,
caçar
cers, orses, senglars, lleons, e les altres coses semblants a
aquestes que són
ofici de cavaller; car per totes aquestes coses s'acostumen los
cavallers a fets d'armes e a mantenir l'orde de cavalleria...
D'on,
enaixí
com totes aquestes usances damunt dites pertanyen a cavaller quant al
cors, enaixí
justícia,
saviesa, caritat, lleialtat, veritat, humilitat, fortitudo, esperança
e espertesa, e les altres virtuts semblants a aquestes, pertanyen a
cavaller quant a l'ànima...Ofici de cavaller és haver castell e cavall per guardar los camins e defendre llauradors. Ofici de cavaller és haver viles e ciutats per tenir dretura a les gents, e per congregar e ajustar fusters en un lloc, ferrers, sabaters, drapers, mercaders e los altres oficis qui pertanyen a l'ordonament d'aquest món, e qui són necessaris a conservar lo cors a ses necessitats...
Ramon
Llull: Llibre
de l'orde de cavalleria.
No
m'hi veig. Sobretot m'aclapara això de la cacera: sóc de tendències
franciscanes (tampoc
no em fa gaire il·lusió la idea de córrer).
De tota manera, penso que sóc massa primmirat, massa antiquat, que
actualment hi ha d'haver una altra normativa, un
altre esperit;
com
si no va accedir Berlusconi al títol de Cavaliere?
Dilluns
mateix aniré a la gestoria on em fan la declaració de la renda a
veure si m'expliquen què
es necessita per treure's el títol de cavaller. La qüestió del
cavall, no m'amoïna gaire.
