cogombres rima amb ombres

Sembla que malgrat que alguns cogombres procedents de la península (i també un d'holandès) i distribuïts pels hamburguesos no estaven tal com calia (encara no se sap el lloc on van perdre la puresa), no han estat els causants de les morts dels darrers dies, sinó que es tracta d'un altre bacteri més virulent del qual encara s'ha d'esbrinar l'origen. Mentrestant, el mal als productors d'aquí, diguin el que diguin on sigui, ja és considerable. Avui he escoltat com un productor del Delta es queixava de la paràlisi dels productes hortícoles de la zona. A més, allà on hi ha un cogombre, ja se sap, hi ha una coliflor, i si hi ha una coliflor, hi ha un porro, i a la vora del porro hi sol haver tomates... I així continua la cadena de productes susceptibles de contaminació i d'horror.

No insistiré en tot el que s'ha dit des del moment que una senyora alemanya va parlar públicament dels cogombres espanyols i amb totes les conseqüències que anem veient, només constato com una vegada més a la rapidesa de les tecnologies i de les comunicacions actuals s'hi oposa la lentitud dels canvis en la mentalitat humana, una desconfiança tel·lúrica que segurament té alguna base protectora. En definitiva, els cogombres poden ser declarats oficialment innocents -o culpables d'un delicte menor- i tothom se n'assabenta immediatament, però l'ombra de la sospita continuarà indefinidament entre algunes persones, i contra la presumpció de culpabilitat es pot fer ben poca cosa. Menjar més cogombres?

I com sempre, malbaratament d'aliments i de diners, i això que diuen que són escassos.