Sembla que malgrat que alguns cogombres procedents de la península (i també un d'holandès) i distribuïts pels hamburguesos no estaven tal com calia (encara no se sap el lloc on van perdre la puresa), no han estat els causants de les morts dels darrers dies, sinó que es tracta d'un altre bacteri més virulent del qual encara s'ha d'esbrinar l'origen. Mentrestant, el mal als productors d'aquí, diguin el que diguin on sigui, ja és considerable. Avui he escoltat com un productor del Delta es queixava de la paràlisi dels productes hortícoles de la zona. A més, allà on hi ha un cogombre, ja se sap, hi ha una coliflor, i si hi ha una coliflor, hi ha un porro, i a la vora del porro hi sol haver tomates... I així continua la cadena de productes susceptibles de contaminació i d'horror.
No insistiré en tot el que s'ha dit des del moment que una senyora alemanya va parlar públicament dels cogombres espanyols i amb totes les conseqüències que anem veient, només constato com una vegada més a la rapidesa de les tecnologies i de les comunicacions actuals s'hi oposa la lentitud dels canvis en la mentalitat humana, una desconfiança tel·lúrica que segurament té alguna base protectora. En definitiva, els cogombres poden ser declarats oficialment innocents -o culpables d'un delicte menor- i tothom se n'assabenta immediatament, però l'ombra de la sospita continuarà indefinidament entre algunes persones, i contra la presumpció de culpabilitat es pot fer ben poca cosa. Menjar més cogombres?
I com sempre, malbaratament d'aliments i de diners, i això que diuen que són escassos.
EN EL TEMA QUE ENS OCUPA VERS LA I.A.
Fa 9 hores
5 comentaris:
Doncs, sí, tens tota la raó, però així ens va la cosa. Ara s'han posat de moda els cogombres assassins i tot en va ple, tan és que es diguin barbaritats i perjudiquin pel camí persones, és igual, la qüestió és fer bullir l'olla i enfonsar encra més el ruc -o el cogombre-
qua les vaques boges que la vedella va baixar de preu, a casa en menjàvem més que mai. Constates bé, avancen les tecnologíes però la mentalitat humana continúa immutable sense evolucionar ni un bri. I seguirà així.
Cada dos per tres surt alguna menja 'culpable'. Ja m'imagino a la comissió de mares i pares de l'escola anant a parlar esverades amb la dire:
Ja heu ordenat que no possin cogombre a l'amanida?????
A més, la calúmnia sempre fa forat, un producte tan innocent ja no estarà mai lliure de sospita.
i Peppino di Capri no podrà tornar a cantar mai més.
Sembla que comença la calma, carina, però ja trobaran altres maneres poc subtils de trencar-la.
Uf, Francesc, la meva carnissera també m'estava molt agraïda a l'època de les vaques boges, tot i que mai no em va regalar una mitjana.
Els canvis en els costums interns dels humans són lents, lents, lents...
Home, segur que s'hauria deixat només el Capri; és clar que el Capri ja estava patentat aquí.
Quan un és sospitós cal que passi temps per quedar net, Júlia. També és veritat que la velocitat dels canvis externs i la proliferació de notícies de seguida troba nous culpables, com avui mateix els mòbils.
Publica un comentari a l'entrada