He assistit a la primera sessió d’un curset de gestió de la convivència, és a dir, sobre conflictes i mediacions. La professora es diu Irene que, com sabeu, és un nom d'origen grec que significa pau. No patiu, no us atabalaré amb detalls. Mentre estava escoltant i participant, m’he distret un moment i he pensat en un conte tibetà -els tibetans no paren d’explicar-se històries amb conflictes reals o inventats, aparentment resolts o per resoldre. En aquest cas, sembla que la situació queda tancada, però jo no ho veig tan clar. Encara ara dubto del meu enfocament si em toqués fer de mediador, Buda no ho vulgui.
En un poble del Tibet, a la vora del riu Brahmaputra, hi havia un asceta que es vanava de la seva capacitat de caminar sobre les aigües. De fet, solia fer l’espectacle de creuar el riu únicament per deixar-se admirar.
Un dia, un monjo d’un poble veí es va aturar en aquell poble. L’asceta va córrer a trobar-lo i li va dir:
-Durant anys m’he exercitat molt espiritualment. M’he sotmès a dejunis, mortificacions, penitències, i per fi he aconseguit caminar sobre les aigües.
El monjo va respondre:-Quin malbaratament de temps, podent agafar una barca!
CORRUPTO_CORRUPTORUM
Fa 4 hores
