Arabescos, figures geomètriques,
cascades, formes iconogràfiques clares o més subtils... No sé si
ja s'han encès a totes els pobles i ciutats del país els llums de
Nadal. Els més escèptics diuen que aquests llums i totes les altres
manifestacions pròpies de les festes són sobretot una invitació al
consumisme i obliden com s'embadalien quan eren petits davant de la parafernàlia d'aquestes dates, per molt que després l'alegria
infantil hagi estat substituïda, just aquests dies, per dosis
diferents de malenconia, de tristor o, fins i tot, de rebuig. Esclar
que els nens també teníem els nostres interessos materials i sabíem
que s'apropava el tió o, ja molt tard, Reis.
A mi, això dels llums i de les llums encara m'encurioseix. A veure què hauran fet aquest any? Imaginació o vulgaritat? Missatges subliminars o llums en forma de paquet de regal? Tot el carrer o només davant de les botigues que han pagat?
Els llums, de tant en tant, en algun lloc del carrer, reprodueixen en grafies clares els missatges tradicionals: Bon any, Bones festes, Bon Nadal, Associació de comerciants de... Aquesta vegada, però, m'han sorprès les paraules de la Gran Via. Sense eufemismes, directament, unes propostes, a través d'onomatopeies, que estan en la ment de tothom: nyam, nyam, nyam; glup, glup, glup, muac, muac, muac... Menjar, beure, fer-se petons... Sí, senyor, les coses clares. A mi, a més, com que sóc de lletres, la idea m'ha agradat especialment. Fins i tot proposo que s'estengui a altres indrets i es diversifiqui; així, per exemple, ja per a l'any que ve, es podria posar en un carrer: Ho sap tothom i es profecia, etc.; en un altre: Sento el fred de la nit / i la simbomba fosca...; en el de més enllà: Els núvols de Nadal no sé que tenen... Els primers tres encertants dels poemes -o les proses- de cada carrer obtindrien vals de descompte en les botigues properes; qui encertes més carrers podria obtenir sis nits i set dies en un hotel d'una ciutat llunyana amb esmorzar inclòs, i acompanyant. Bé les possibilitats són infinites. Per exemple, a Barcelona, ciutat provincianament cosmopolita i turística, els textos podrien ser en totes les llengües que es parlen i es malparlen. Etc.
