No sé quin serà el regal tecnològic estrella d'aquestes festes: tauletes, mòbils intel·ligents, rellotges (hi ha realment tanta gent que regala rellotges com podria fer pensar la publicitat de diaris i revistes?), càmeres fotogràfiques, e-readers (ho dubto)...?
Avui, entre les pàgines del diari de paper que encara llegeixo, hi havia una revista de fulls setinats editada per Tesa que m'han fet sentir una mica de vergonya pels meus petits excessos malgrat el convenciment del excessos dels altres. A la pàgina 14 proposaven mòbils que no es veuen en cap botiga d'aquelles on anem a comprar habitualment. Copio dues propostes:
1. Ulysses Nardin Chairman Diamon Editions: Una obra de arte realizada en oro blanco de 18 quilates y con más de 3.000 diamantes cortados a mano por maestros relojeros que tardan 700 horas para elaborar un único terminal. En altres llocs he trobat que és el mòbil més car del món. De les innovacions tecnològiques no en diu res perquè ja es compren que és el que menys importa. Preu: 100.200 euros.
2. Goldvish The Milion. Aquest segon exemplar desmenteix que l'anterior terminal sigui el més car del món: Golgvish tiene el privilegio de ser la marca con la colección de móviles más exclusiva del mundo, una distinción certificada por el libro “Guinness” de los récors. Cada diamante del dispositivo cuesta entre 20.300 y 124.000 euros. Esta hecho en oro de 18 quilates y, en la parte posterior, tiene incrustaciones de piel de cocodrilo de diferentes colores. Preu: 1.300.000 euros.
En veure aquests preus algú es podria pensar que la meua mala consciència, sempre relativa, es podria apaivagar, però m'ha passat tot el contrari, la indignació que he tingut m'ha fet comprendre la indignació que poden tenir alguns altres quan em veuen amb els meus modestos gadgets, efectius i al mateix temps excessius. També he confirmat que ha d'arribar un canvi de valors, un canvi d'ètica, un nou món, si encara hi som a temps. A mi em costarà i buscaré excuses, i potser tampoc no serà fàcil d'acceptar pels mestres rellotgers. El qui compren l' Ulysses o el Goldvish, alguns dels quals deuen presidir una fundació d'ajuda a necessitats, lluitaran amb totes les seues forces per evitar-lo; i són molt poderosos.
5 comentaris:
Amb qualsevol dels dos que proposes faria el fet. Ja m'estan bé, ja.
Potser som uns descreguts o ens vàrem avançar a la crisi, a casa fa tres nadals que no ens fem cap regal els grans, de fet sempre haviem fet poca cosa, pero amb la crisi, res de res, ah! i la mainada (aquests si) per reis, com pertoca, amb alguna lleugera excepció per Nadal.
Potser perquè pertanyem a la legió que detesta cordialment les festes nadalenques i espera amb delit el 7 de gener, o potser perqué considerem que no hi ha res a cel·lebrar en general.
I pensar que aquest balafiament tecnològic quedarà obsolet en dos telenotícies... Ens volen fer sentir culpables pels nostres telefonets, però jo m'hi nego fins que no els hi caigui la cara de vergonya als compradors (que no usuaris) d'aquestes rucades.
T'haries de mullar, Olga, que són ben diferents: el segon té pell de cocodril.
Francesc, a mi encara m'agrada regalar i rebre, sóc com un nen. De regalar m'agrada buscar i sorprendre; de rebre, ser sorprès. El valor material no importa.
Sí que és veritat que aquest any hem decidit que el dia del tió, amb els nebots, no hi haurà regals per als grans.
I la festa dels reis continua sent bonica, encara que ja no sé si els nens la viuen com la vivíem nosaltres, que a penes teníem cap joguina la resta de l'any, cosa que també estava bé, perquè ens feia agilitzar la nostra imaginació en la cerca de joguines de fabricació pròpia.
En fi, amic, que tinguis una bona entrada d'any el dia 7 :-)
Crec, Allau, que ara ja són obsolets. En el millor dels casos, càmeres de 5 megues. Símbols de poder, això sí.
Quina vergonya?
Jo em quedo amb l'Ulysses.
No vull ser partícip del sacrifici dels pobres cocodrils, per que acabin com a funda d'un mòbil! Per favor!
Una abraçada i bones festes Miquel
Publica un comentari a l'entrada