La veritat és que avui dubtava entre
escriure alguna bagatel·la sobre el futbol o sobre les eleccions
gregues. Sobre les eleccions, ja tenia una frase de Σαμαράς en
conèixer els resultats, però referint-se a la seua etapa: Hem
tornat el prestigi a Grècia... Sobre els futbolistes, les citacions
eren pràcticament infinites. Mentrestant, però, he vist El convidat
d'avui. Al final, sortia un llibre que llegia Jaume Marsé: Cuentos,
de Rubén Darío, de la mítica Austral. Qui llegeix encara Rubén
Darío? I encara menys els seus contes... I no és en els seus
contes, i els seus poemes, on també es pot trobar la veritat de les mil
cares i les músiques inacabables?
¡Amigo!
El cielo está opaco, el aire frío, el día triste. Un cuento
alegre... así como para distraer las brumosas y grises melancolías,
helo aquí: ...
Rubén Darío: "El rey burgués.
Cuento alegre."
Avui, ara, em sembla
innecessari buscar altres veritats. Imagino que encara estic tocat
per la tramuntana.
