La veritat és que avui dubtava entre
escriure alguna bagatel·la sobre el futbol o sobre les eleccions
gregues. Sobre les eleccions, ja tenia una frase de Σαμαράς en
conèixer els resultats, però referint-se a la seua etapa: Hem
tornat el prestigi a Grècia... Sobre els futbolistes, les citacions
eren pràcticament infinites. Mentrestant, però, he vist El convidat
d'avui. Al final, sortia un llibre que llegia Jaume Marsé: Cuentos,
de Rubén Darío, de la mítica Austral. Qui llegeix encara Rubén
Darío? I encara menys els seus contes... I no és en els seus
contes, i els seus poemes, on també es pot trobar la veritat de les mil
cares i les músiques inacabables?
¡Amigo!
El cielo está opaco, el aire frío, el día triste. Un cuento
alegre... así como para distraer las brumosas y grises melancolías,
helo aquí: ...
Rubén Darío: "El rey burgués.
Cuento alegre."
Avui, ara, em sembla
innecessari buscar altres veritats. Imagino que encara estic tocat
per la tramuntana.
3 comentaris:
Fa alguns anys quan encara treballava una mestra més gran que jo i jo mateixa li recitàvem a l'hora de dinar fragments de Ruben Darío a una de jove, no tenia ni idea de qui era i va acabar per comprar-se'n uns quants llibres.
jo si que el llegia al Ruben... alló de "Margarita esta linda la mar y el viento".
Per cert acabo de veure que no se que tenia al meu bloc i no rebia cap comentari... gràcies per les teves felicitacions !!! i visites.
Júlia, Rubén, té, a part d'altres qualitats, una música excel·lent que no sé si ja recorda gaire gent.
... lleva esencia sutil de azahar...
Em pensava que tenies el bloc ben dominat, jaka :-)
Publica un comentari a l'entrada