entrevista inesperada amb mi mateix (o amb qualsevol altre que es digui com jo)

-pere, tu ets un creador?
-Home, sí, fins i tot asseguraria que sóc un recreador –que encara deu ser més important. Si vas llegint el que he anat escrivint aquí segurament t’adonaràs que no calia fer-me la pregunta.
-I el que has escrit aquí, ho pot llegir tothom?
-Suposo que sí, mentre tinguin un ordinador i entenguin el català...
-I ho poden copiar en suports digitals i transmetre-ho per telèfon i guardar-ho al seu disc dur i passar-ho en qualsevol suport als amics i coneguts?
-Tu diràs. Per què no? Fins i tot no hi ha cap llicència de Creative Commons que pugui suposar un impediment moral a qui pugui tenir el més petit dubte.
-Part del teu temps el fas servir per escriure el que després llegeixen els altres, podries fer alguna altra cosa durant aquest temps?
-Quina pregunta més estúpida! És clar. On vols arribar?
-No creus que qui vulgui llegir-te o fer llegir als altres el que escrius hauria de pagar-te alguna cosa? A la fi, durant els minuts o les hores que dediques a escriure podries fer alguna altra tasca remunerada.
-Tens raó, però jo ja em guanyo la vida, i ara no parlarem del meu sou. Escriure aquí ja em va bé, no he pensat en cap moment en una altra possibilitat.
-D’acord, però si hi ha creadors, posem que siguin creadors majors, que cobren per escriure o per fer música o per qualsevol altra activitat, per què tu no?
-Bé, jo no publico en cap format tradicional, no tinc intermediaris, no tinc altra despesa que la del meu temps, i ja saps què en penso del temps... Si aspirés a viure del temps, si tingués intenció de guanyar uns calés, segur que faria un plantejament diferent.
-Et poses difícil, pere. Tu penses que un autor que ha estat menys llegit que tu té dret a cobrar simplement pel fet que ha publicat en paper o perquè forma part d’un sindicat i per què té la voluntat de guanyar-se la vida o alguns dinars amb el que escriu?
-Home, haver-ho dit abans, tot això que em preguntes és per saber la meva opinió sobre el cànon per còpies privades, o com es digui, que fa pagar l’estat però que gestionen entitats privades amb ànim de lucre. Doncs, la veritat, no sé què dir-te. Sí et sembla m’ho penso una mica i un altre dia ens tornem a trobar i et dic què en penso de tot plegat.
Quina diferència hi ha entre el que tu fas i el que fan d’altres a través d’altres mitjans?
-No siguis reiteratiu, Pere, i no et posis pesat, que ja he respost aquesta pregunta. Va, ja ens veurem.
-Vols dir que tu no ets una mica de dretes, pere?