aquest diumenge, un tast de música sacra

En un moment o altre del dia, gairebé cada dia, el meu passeig pels carrers de la ciutat és erràtic, sense cap altre propòsit que el de caminar i aturar-me segons em convé, segons marca l'atzar o les rutines. A vegades m'agrada descansar la vista, la ment o el cos en general i entro en una església, no perquè m'hi porti cap sentiment religiós o alguna consideració cultural, sinó perquè m'agrada i em relaxa la sensació de temps aturat, de temps condensat, i com més antiga sigui l'església, millor. M'assec una estona, m'aixeco, perimetrejo; a vegades s'esdevé que coincideixo amb un acte litúrgic ordinari o extraordinari, ja m'està bé, sobretot si és en llatí, i encara més si puc escoltar una mica de gregorià. Quan em sembla, continuo el camí.

passeig de llums, ombres i penombres (2)

Tornada des de l'església on dues noies han trobat o buscat la calma -per què en els darrers bancs? Ara en companyia de la Joana refaig el camí i m'entretinc, segons el ritme del semàfor o del meu desig, en fites personals, potser turístiques,  d'aquest Eixample que és el meu de cada dia encara que en visqui a la frontera. Finalment, Verdaguer,  tan il·luminat,  i el mussol que el contempla en aquesta plaça impossible. Ja som a casa.


Miro les fotos i em dic: fa temps que no entro en aquesta llibreria.