7.10.12

passeig de llums, ombres i penombres (2)

Tornada des de l'església on dues noies han trobat o buscat la calma -per què en els darrers bancs? Ara en companyia de la Joana refaig el camí i m'entretinc, segons el ritme del semàfor o del meu desig, en fites personals, potser turístiques,  d'aquest Eixample que és el meu de cada dia encara que en visqui a la frontera. Finalment, Verdaguer,  tan il·luminat,  i el mussol que el contempla en aquesta plaça impossible. Ja som a casa.


Miro les fotos i em dic: fa temps que no entro en aquesta llibreria.











2 comentaris:

Anònim ha dit...

Auestes fotos m'agraden molt menys que les anteriors, semblen poc fixades: esquerra, dreta; excepte la primera i la darrera, que té una llum excessiva en el monument. Potser se salvaria la poètica de la de Gaudí.

pere

miquel ha dit...

Completament d'acord, són imatges de camí, de laterals que pssen.