7.10.12

passeig de llums, ombres i penombres (2)

Tornada des de l'església on dues noies han trobat o buscat la calma -per què en els darrers bancs? Ara en companyia de la Joana refaig el camí i m'entretinc, segons el ritme del semàfor o del meu desig, en fites personals, potser turístiques,  d'aquest Eixample que és el meu de cada dia encara que en visqui a la frontera. Finalment, Verdaguer,  tan il·luminat,  i el mussol que el contempla en aquesta plaça impossible. Ja som a casa.


Miro les fotos i em dic: fa temps que no entro en aquesta llibreria.











Publicat per a 1:41 a. m.
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Auestes fotos m'agraden molt menys que les anteriors, semblen poc fixades: esquerra, dreta; excepte la primera i la darrera, que té una llum excessiva en el monument. Potser se salvaria la poètica de la de Gaudí.

pere

1:01 a. m.
miquel ha dit...

Completament d'acord, són imatges de camí, de laterals que pssen.

1:02 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)