passeig de llums, ombres i penombres (2)

Tornada des de l'església on dues noies han trobat o buscat la calma -per què en els darrers bancs? Ara en companyia de la Joana refaig el camí i m'entretinc, segons el ritme del semàfor o del meu desig, en fites personals, potser turístiques,  d'aquest Eixample que és el meu de cada dia encara que en visqui a la frontera. Finalment, Verdaguer,  tan il·luminat,  i el mussol que el contempla en aquesta plaça impossible. Ja som a casa.


Miro les fotos i em dic: fa temps que no entro en aquesta llibreria.