Mentre la Joana s'està en un emprovador de la primera planta, faig una volta cronometrada, ni massa llarga ni passa curta, per estar a punt quan surti i em pregunti que em sembla el vestit. Uns rètols petits en tres idiomes (anglès, català i castellà, en aquest ordre) anuncien un descompte del 10 % “per Turistes” (sic) en “marques i boutiques”. Em situo davant de l'emprovador abans que la Joana surti amb el vestit i li pregunto a la dependenta -rossa i de pell blanca- que trasteja a la caixa el concepte de turistes. Em diu -ja m'ho temia- que fa referència als estrangers. Li dic si no es contempla el turisme interior, el que té lloc dins dels límits del propi país. Em diu que no. Li dic, i justifico, que em sembla molt malament. La dependenta, que es diu Àfrica, no sé si per allò que el client sempre té raó, es mostra d'acord amb els meus raonaments, però no crec que faci cap esforç perquè el percentatge s'apliqui als indígenes (ara alguns entrarien inútilment en la història de si un se sent més català que espanyol, tant català com espanyol, etc. Tot això, en aquest cas, no té cap importància).
Surt la Joana. Per la cara que fa dedueixo que el vestit no li acaba de fer el pes o que, segurament, dirà que s'ho pensarà. Em sap una mica de greu, perquè ja estava disposat a defensar la meva condició de turista, és a dir, de persona que viatja o recorre un país per sol gust de conèixer-lo. La meva incapacitat de conèixer realment el país i la gent que hi viu no fa més que confirmar la meva voluntat de perseverar indefinidament fent turisme, fins i tot en la meva pròpia ciutat.
Mentre baixem les escales mecàniques dubto si no hauria de demandar la botiga per incompetència lingüística. Però fins i tot si escrivissin la paraula estranger en el rètol crec que tothom tindria dret al descompte: ¿hi ha ningú que en algun moment no s'hagi sentit estranger en la seva pròpia terra, sobretot si aquesta terra és Barcelona?
Per un moment tinc la impressió que Barcelona és més una ciutat d'estrangers que de turistes, però com que és divendres aquests pensaments de seguida perden consistència. Estic segur que a mesura que passin els dies de campanya electoral s'incrementarà aquesta sensació.
