Que
no hagan callo las cosas ni en el alma ni en el cuerpo...
León Felipe
León Felipe
A
vegades, sobrat de temps com vaig, i tant com me'n falta, m'embranco
amb petits projectes mentals que volen donar forma a una espurna
d'idea sobtada. Vaig pensar amb Rajoy -quines coses de pensar!- i
se'm van acudir unes versos de León Felipe, i unes músiques.
Gairebé de seguida, però no immediatament, vaig veure que ni León
Felipe, en un poema que diu una altra cosa, ni el gregorià,
mereixien el sacrilegi.
Com que ja tenia les tries fetes, he continuat amb la realització sense l'estímul espuri inicial. He pensat que com a mínim, avui que és diumenge -com és que encara no se m'havia acudit?-, podia compartir unes melodies intemporals, més enllà de les modes, de pervivència llarga i qui sap si ja desgraciadament de trajecte curt.
No s'ha de fer cas dels noms ni, si es vol, dels intèrprets, que he mantingut malgrat el canvi de perspectiva. Que la pau sigui amb vosaltres.