27.10.13

aquest diumenge, pau malgrat les tenebres


Que no hagan callo las cosas ni en el alma ni en el cuerpo...
León Felipe

A vegades, sobrat de temps com vaig, i tant com me'n falta, m'embranco amb petits projectes mentals que volen donar forma a una espurna d'idea sobtada. Vaig pensar amb Rajoy -quines coses de pensar!- i se'm van acudir unes versos de León Felipe, i unes músiques. Gairebé de seguida, però no immediatament, vaig veure que ni León Felipe, en un poema que diu una altra cosa, ni el gregorià, mereixien el sacrilegi.

Com que ja tenia les tries fetes, he continuat amb la realització sense l'estímul espuri inicial. He pensat que com a mínim, avui que és diumenge -com és que encara no se m'havia acudit?-, podia compartir unes melodies intemporals, més enllà de les modes, de pervivència llarga i qui sap si ja desgraciadament de trajecte curt.

No s'ha de fer cas dels noms ni, si es vol, dels intèrprets, que he mantingut malgrat el canvi de perspectiva. Que la pau sigui amb vosaltres.



7 comentaris:

fra miquel ha dit...

Ara encendré una vareta d'encens i començo el diumenge recordant aquella sensació de pau que donen els monestirs...
Gràcies
;o)

Olga Xirinacs ha dit...

Bon i sant diumenge, Miquel. Val més que no pensis 'amb' Rajoy, que segur que no et vol al seu costat.
Salut de la bona.

Carme ha dit...

Bones vibracions amb el gregorià...

Gràcies per la pau.

... I amb el vostre esperit...

Pais secret ha dit...

Amen!

( no tinc gaire res a dir darrerament, però volia ser testimoni de la vostra pau dominical ;-)

miquel ha dit...

Realment ho has fet, Miquel? Te fet arribar la pau?

Va ser només un moment el d'estar (ser) amb i en Rajoy. Al final vaig pensar que més em valia la pau sense intermediaris :-)

Tu sempre en portes, de pau, Carme, fins i tot sense gregorià.

Que la nostra pau sigui la teua, A.

fra miquel ha dit...

Ho he fet, Miquel. Només que a la tarda. Quan he llegit el post estava fent temps per sortir. Alguns diumenges, com ahir, em reuneixo amb altres amics i anem a caminar. Fins l'hora de dinar.
Tinc un doble CD de cant gregorià. Me l'he posat i he encès unes varetes d'encens, si. S'hi estava molt bé.
Gràcies :)
Una abraçada

miquel ha dit...

Ben fet, Miquel. El gregorià, amb mesura, és un plaer incomparable.
Una abraçada