El carrer de l'Arc del Teatre és tranquil i poc transitat, com la Casa del Libro Árabe, situada a uns cent metres del principi, cantonada amb el carrer de Montserrat, on finalment vaig decidir entrar, simplement a mirar una mica i a saber una mica. Gairebé ho desconec tot de la literatura escrita en àrab i vaig pensar que qui fos que regentés la llibreria em podria fer de guia sense necessitat de recórrer a manuals. Asseguda en una tamboret amb un ordinador a la cadira de davant hi havia una noia jove amb un vestit clar i el cabell amagat. Només ella i jo. Li vaig demanar consell i un llibre concret, però de seguida vaig veure que a penes m'entenia i m'assenyalava les traduccions en els prestatges de la seua dreta i, a continuació, els originals en àrab -resulta curiós als profans veure com els lloms dels llibres en àrab mirant la dreta. Vaig observar, vaig fullejar -la noia repartia el seu temps entre l'ordinador i el meu seguiment- i al final vaig comprar una traducció al castellà de poesia àrab clàssica; per alguna cosa s'ha de començar.
No vaig voler estar-me gaire estona en aquesta primera visita, també segurament per no incomodar la noia silenciosa en el seu primer dia de feina a qui sobtadament havia entrat un estrany a casa seua, d'altra banda tan acollidora. Què li deu semblar aquesta ciutat a una noia procedent de Síria que només porta tres mesos aquí? En fi, potser amb el temps, quan ella parli amb una certa fluïdesa català -dubto que jo aprengui àrab- m'ho explicarà. Mentrestant, li desitjo pau i prosperitat. Espero que abans que el seu català sigui prou bo hagi parlat amb Mowafak Kanfach, el propietari de l'establiment per que m'aconselli per on continuar, si és que realment he començat.
No sé si vaig fer bé de triar els clàssics. Algú que volgués acostar-se a la poesia catalana en un sol llibre triaria una antologia de poetes medievals? Suposo que només si tingués intenció d'anar fins als poetes contemporanis. És veritat que després he descobert que a Internet es pot trobar força material:
aquí o
aquí, per exemple; i que tot és anar fent. Ja en parlarem.
Com ha evolucionat, per exemple, el concepte de poesia des que Ibn Rašīc (mort a Sicília l'any 1064), autor de Fonaments sobre poesia i crítica literària, va escriure més o menys:
La poesia és una bona cosa,
res no se li pot objectar.
Per poc que faci
s'emporta la tristesa del trist
i extreu amb subtilesa conclusions dels arguments.
Quantes mirades d'horribles en belles ha canviat.
Quanta cremor ha sufocat
en el cor ardent de l'enamorat.
Quanta clemència ha encès
en el cor esquerp i dur.
A quants poetes oblidats,
amb les portes tancades al consol,
l'apropà la seua llengua al rei coronat.
Ensenyeu, doncs, als vostres fills
la medicina que cura la vida.
Hi ha ara poetes islàmics que escriguin versos com aquests de Abū Nuwās (mort el 814)?:
A la pregunta: vols peregrinar a la Meca?
vaig respondre: “sí, quan s'acabin els plaers de Bagdad”.
Si no surto de casa l'alcavota o el taverner,
com vols que peregrini?
Bé, jo avui em sembla faré un pelegrinatge curt sense cerca de santedat que em portarà uns dies al nord.
