Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris massa etiquetes per especificar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris massa etiquetes per especificar. Mostrar tots els missatges

3.7.08

només noms, només titols

Llegeixo una interessant entrevista a l'Albert Sànchez Piñol en què afirma que ell no escriu ciència ficció: on és la ciència?, diu. En en tot cas, parla de les influències del surrealisme. Aquí ja no ho veig tan clar, però no li discutiré i ara no entraré en l'entrevista. Com que a l'estiu tot s'hi val i no importa per a qui ni com ni per què, se m'acut que podria recordar alguns llibres de s-f per si algú no té cap lectura estiuenca programada i per confirmar o no si Sànchez Piñol té raó. Aniré en ordre cronològic de publicació a partir de l'any de naixement de S-P. I m'aturaré quan em cansi, que calculo que serà aviat.

1965. Frank Herbert: Dune (que us puc contar d'una peli que tots heu vist?).
1966. John Brunner: Todo sobre Zanzíbar (una visió del segle XXI que s'acosta a la realitat que vivim o a les perspectives que alguns tenim).
1966. J.G. Ballard: El mundo de cristal (no tinc res interessant de l'any 67, així que repeteixo. Un amic meu, que somia habitualment amb matisos de gris, té somnis detallats amb colors dels móns de Ballard. Una passada per segons qui)
1968. Philip K. Dick: ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (una altra pel·lícula que heu vist, encara que amb un altre títol. Jo la vaig veure al Novedades).
1969. Ursula K. Le Guin: La mano izquierda en la oscuridad (potser la millor història d'aquesta autora que es reivindicada de tant en tant).
1970. Robert Silverberg: Regreso a Belzagor (un terrestre que busca la saviesa. Ai!)
1970. Wilson Tucker: El año del sol tranquilo (bonic títol per una viatge amb una màquina del temps. Del 71, tampoc no tinc res destacable, que segur que hi és).
1972. Thomas M. Disch: 334. (per als qui s'interessin per un nou món feliç. I ja en van quants? Mala acollida quan es va publicar).
1973. Ian Watson: Empotrados. (el protagonista és professor de llengua, d'una llengua que pràcticament ningú no entén).
1974. Christopher Priest. El mundo invertido. (que tal assistir al moviment d'una ciutat viatgera?).

Prou, només 10 novel·les de moment i en castellà, que va ser la llengua en què les vaig llegir. No sé si aquests llibres es poden trobar fàcilment; fa temps que no em dedico al gènere.