3.7.08

només noms, només titols

Llegeixo una interessant entrevista a l'Albert Sànchez Piñol en què afirma que ell no escriu ciència ficció: on és la ciència?, diu. En en tot cas, parla de les influències del surrealisme. Aquí ja no ho veig tan clar, però no li discutiré i ara no entraré en l'entrevista. Com que a l'estiu tot s'hi val i no importa per a qui ni com ni per què, se m'acut que podria recordar alguns llibres de s-f per si algú no té cap lectura estiuenca programada i per confirmar o no si Sànchez Piñol té raó. Aniré en ordre cronològic de publicació a partir de l'any de naixement de S-P. I m'aturaré quan em cansi, que calculo que serà aviat.

1965. Frank Herbert: Dune (que us puc contar d'una peli que tots heu vist?).
1966. John Brunner: Todo sobre Zanzíbar (una visió del segle XXI que s'acosta a la realitat que vivim o a les perspectives que alguns tenim).
1966. J.G. Ballard: El mundo de cristal (no tinc res interessant de l'any 67, així que repeteixo. Un amic meu, que somia habitualment amb matisos de gris, té somnis detallats amb colors dels móns de Ballard. Una passada per segons qui)
1968. Philip K. Dick: ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (una altra pel·lícula que heu vist, encara que amb un altre títol. Jo la vaig veure al Novedades).
1969. Ursula K. Le Guin: La mano izquierda en la oscuridad (potser la millor història d'aquesta autora que es reivindicada de tant en tant).
1970. Robert Silverberg: Regreso a Belzagor (un terrestre que busca la saviesa. Ai!)
1970. Wilson Tucker: El año del sol tranquilo (bonic títol per una viatge amb una màquina del temps. Del 71, tampoc no tinc res destacable, que segur que hi és).
1972. Thomas M. Disch: 334. (per als qui s'interessin per un nou món feliç. I ja en van quants? Mala acollida quan es va publicar).
1973. Ian Watson: Empotrados. (el protagonista és professor de llengua, d'una llengua que pràcticament ningú no entén).
1974. Christopher Priest. El mundo invertido. (que tal assistir al moviment d'una ciutat viatgera?).

Prou, només 10 novel·les de moment i en castellà, que va ser la llengua en què les vaig llegir. No sé si aquests llibres es poden trobar fàcilment; fa temps que no em dedico al gènere.

5 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

N'he llegit però no m'atreu aquest tipus de gènere tret d'alguns escriptors com Asimov, Clarke, Huxley, Orwell, Lovecraft i Bradbury dels quals he llegit alguna que altra obra.

Francesc Puigcarbó ha dit...

El problema d'en Sanchez Piñol es que com a escriptor el que sap fer molt bé és crear l'atmòsfera (angoixant i obsessiva) en el cas de la pell freda, però la novel·la no deixa de ser una història de l'oest, canvies el far "pel fuerte" i els homenets blaus per indis i es el mateix argument. estaria d'acord amb ells que les seves noveles no són de cienciaficció. Pandora al Congo em va semblar més del mateix i una mica presa de pel. S'haurà de llegir aquests contes a veure.
Veig que no menciones res d'Assimov, ja se que era una mica pesat però tenia contes molt interessants.

jaka ha dit...

Jo no se si el Sánchez Piñol es surrealista o no, només se que m’encanta el que escriu, que m’ho passo molt be i en el cas de Pandora la vaig trobar genial, tres històries dins d’una.
A mi si que m’agrada la ciència ficció perquè si si fitxem al cap d’un temps hi ha moltes coses que surten allí que deixen de ser ficció.
Fins molt aviat (potser).
=;)

zel ha dit...

Sisplau, de l'Ursula K. Leguin, afegeix tota la tetralogia de Terramar que no té pèrdua. I encara diria més, totes les seves novel.es són un tresor.
I L'etern i inacabable Dune, genial, que encara estic llegint-ne, no s'acaben mai i això a mi m'agrada, com poden trenar sagues tan llargues?

p ha dit...

Has llegit més clàssics que moderns, ars :-) Jo ara gairebé tampoc no llegeixo res del gènere i no sé com ha evolucionat, però té obres força remarcables. Faig servir el terme i el necessito per explicar i per explicar-me, però no m'agrada gens parlar de gèneres.

A mi, "La pell freda", ja ho vaig dir, no em va agradar gaire, en canvi sí que m'ho vaig passar molt bé amb "Pandora", entre altres coses per la multiplicitat de lectures. I és clar que no fa S-F i que sovint les novel·les d'un "gènere" podrien pertànyer fàcilment a un altre.
Avui, la Joana, amb que no em llegeix i no sap que havia sortit Sànchez Piñol al meu darrere post m'ha acompanyat de visita per les llibreries i s'ha comprat els contes. Ja en parlarem.
El teu esment de l'Asimov m'ha fet escriure una continuació del post i deixar de banda el tema previst. Ai!


Res de surrealisme, jaka, en tot cas hi veig, en els dos llibres més famosos, influències del XIX, i no dic que això em sembli malament. Jo també vaig passar-m'h molt bé amb "Pandora".
No només deixen de ser ficció, sinó que en alguns casos plantegen situacions i solucions possibles que, evidentment, no es tenen en compte. A banda la major o menor qualitat literària.
Fins aviat (potser)
:-)

Realment és remarcable, zel.
En canvi, a mi Dune, em va agradar força en una primera lectura però després... Coses que passen.
Ja veus, avui suggereixo més noms.