el número de Dunbar

Quin és el límit cognitiu de relacions socials estables que un ésser humà pot mantenir? La resposta, segons Robin Dunbar és, aproximadament, de 150.

El número de Dunbar es considera el límit cognitiu de número de persones amb les quals pots mantenir unes relacions estables, conèixer als membres i les relacions que hi ha entre tots ells, sense que per això hi hagi d'haver una estructura d'autoritat piramidal.

En el llenguatge de Pla, això voldria dir que més enllà de 150, els amics i coneguts ja no ho són tant -i ja són molts-  i que, per suposat, els saludats queden fora d’aquest número en la majoria dels casos.

Em repasso:
Aquest curs tinc nominalment i exactament 150 alumnes, tot i que per diverses circumstàncies alguns han desaparegut. Si sumo les amistats de tota la vida, les adquirides més recentment, els companys de professió –a vegades amics-, els blocaires que freqüento, els coneguts diversos i, per suposat, la fàmilia, la xifra augmenta considerablement. Si faig cas al número de Dunbar, i en faig, amb moltes d’aquestes persones és impossible que pugui mantenir relacions estables. Si se suposa que hauria de mantenir relacions estables al llarg de l’any amb tots els meus alumnes, resultaria que no en podria mantenir amb la resta de persones amb qui, d’una manera o altra, mantinc contacte. Com que mantinc relacions estables amb algunes persones que no són alumnes d’aquest curs (amics de sempre, amics nous, companys, família, coneguts diversos), he de concloure que la meva relació amb alguns dels alumnes actuals és més aviat vaga, per no dir inexistent. Si aquesta conclusió, basada en el número de Dunbar, és certa, només se m’acut pensar que el nombre d’alumnes que tinc és excessiu i que els meus superiors haurien de procurar descarregar-me de l’angoixa d’intentar mantenir relacions estables amb més alumnes dels que els que el meu neocòrtex cerebral em permet. I si això no és possible, deixo dit aquí que els meus amics i coneguts més propers –blocaires inclosos- em disculpin si durant el curs he mantingut una relació poc continuada amb ells: els números són els que són i qui paga mana. D’aquí poc començaran les vacances i el meu cervell es buidarà d’un nombre considerable de relacions anuals canviants però estables i podré reeemprendre el contacte que fins ara ha estat tan esporàdic i desigual.

Amics, coneguts i saludats, com que em sembla que m’embolico, aturo ara mateix les meves consideracions sobre la relació del número de Dunbar amb la meva realitat actual. Ja em disculpareu les llacunes de raonament, però el tema -amb quants blocs puc mantenir relacions estables inclòs- m’aclapara. Ara, d'amics amics, amb els dits de les mans.