A penes un ullada als blocs per assabentar-me que la gent virtual és viva i productiva: transcendent o intrascendent (?), amb ritme de vacances o ja en plena campanya de denúncies, combativa o laxa... A penes una mirada per comprovar que la xurri ha pujat l'apunt corresponent del dimarts, que no sé si serà fàcil o difícil de resoldre. A penes un obrir i tancar perquè només tinc dos dies de connexió a les tardes i els matins són per a altres activitats o lleures...
Aquí, al nord-est, amb un sentiment de saudade i del seu contrari, que no sé ben bé com deuen anomenar en portuguès. I els dies que passen lents i ràpids, o viceversa. I jo, que a vegades em trec les ulleres perquè se'm desdibuixin i d'altres que me les poso per veure'n els detalls.
I una nit al pati (Amalia Rodrigues, Pessoa...), enyorant aquest viatge a Lisboa que encara no.
Sagitari és signe qui ha la complexió del foc, e és comú, diürnal, masculí, e la sua planeta és Júpiter, e ha dels cors de l’home les cuixes, e ha la regió d’Índia, e és enginyós e artec.
Ramon Llull. Tractat d’astronomia.