vent de dalt

Si no fos perquè sé que seria inútil, aquests dies de calor intensa me n'hagués anat a qualsevol lloc d'aquests on hi ha un d'aquests molins gegantins que produeix energia elèctrica. Heu estat a tocar de mà d'algun aerogenerador? Les seus aspes, en girar, produeixen un so intermitent, però metòdic, inquietant: zuuummm, zuuummm, zuuummm... Un té la sensació que en qualsevol moment es pot escapar qualsevol de les tres espases immenses que formen l'hèlix i deixar-te trinxat: Malgrat tot, aquest ventiladors descomunals formen part d'un dels sistemes de transformació d'energia més nets que es coneixen, d'aquí, potser, que s'hagi triat el color blanc per pintar les moles eòliques.

Jo m'he passejat alguns estius pel costat d'aquests aparells instal·lats al meu poble i he tingut la sensació de trobar-me en presència d'uns ginys capaços d'invocar i dominar les misterioses forces tel·lúriques primitives que encara no acabem de comprendre. Al mateix temps, els ventiladors m'han produït una sensació de rebuig, com de profanació del paisatge per deliris de grandesa contra els quals, instintivament, els humans més racionals ens convertim en Quixots.

Els ventiladors -atracció i rebuig, misteri i revelació- em creen un dilema. Els he d'acceptar en la mesura que són productors d'energia neta o els de combatre en tant que embruten els paisatges que els humans ja hem anat degradant als llarg dels segles?

És curiós que alguns dels principals partidaris de les energies netes i dels defensors de la terra siguin al mateix tems els qui s'oposen amb més força a conviure amb els molins de vent als seus paisatges. Dimecres vaig llegir un article titulat El paisatge de Picasso, salvat, que es referia a Horta de Sant Joan. Fantàstic! I els paisatges que no són picassians? És que tothom, per molt humil i mediocre que sigui, no té dret al seu paisatge? Què hem de fer? Com ho solucionem?