literatura i política

Continuo com ahir, amb menys feina, però amb poca voluntat de fer res, de pensar res, d’escriure res. Es podria dir que es astènia tardoral o prehivernal, però em temo que deu ser alguna altra cosa.

Ahir, la Clidice tenia l’amabilitat de deixar-me un comentari en l’apunt, que en part il·lustra el que es deu considerar un estirabot: “a què toca això dels gramàtics?”. Doncs no té cap finalitat concreta més que copiar el que estic llegint, a poc a poc, això sí. És curiós que aquest escriptor, prohom important de la Catalunya del seu temps –i ara imito l’Oliva- que tingué un fill gramàtic (bé, més aviat filòleg), important i va ser tot un personatge de l’IEC, tingués un contenciós amb els gramàtics.

Continuo llegint els seus textos, a poc a poc, i avui en trio dos, que, vés per on, em suggereixen aspectes de la realitat present.


LA BOCA DE TEODOR


La boca i el cul et puden igual, Teodor, talment que cal ésser metge per discernir la diferència. Hauries de posar-te rètols: aquí tinc la boca, aquí tinc el cul. Perquè altrament, quan parles no sé si obres la boca o si petes. La serp, també, Teodor, alena per dalt i per baix.

NIKARKHOS
Epi. Com. 241.



CONTRA SÈRVIUS


Mai has fet res de franc i pretens ésser un patriota integral perquè vius integralment del comú. Introduint la llengua pels engonals del teu patró, mossegant les cames dels seus enemics, t’has fet construir un cubícul, i vas ben menjat, ben vestit i ben paixit. Però això no fa patriota, fa macarró.

SICOFANTA


I parlant de política i de sexe electoral, aterro casualment en una taula rodona , debat o entrevista presidit per la secretària del PP que mentre disculpa l’error del vídeo català, s’escandalitza i desqualifica aquests dos. El que és pitjor és que em sembla que molta gent de bona i mala voluntat també ho farà amb arguments diversos.

En fi, ja em disculpareu que avui tampoc no tingui el dia..., i encara hi haurà algú que m'acusarà de no respectar la quota dels partits.