Continuo com ahir, amb menys feina, però amb poca voluntat de fer res, de pensar res, d’escriure res. Es podria dir que es astènia tardoral o prehivernal, però em temo que deu ser alguna altra cosa.
Ahir, la Clidice tenia l’amabilitat de deixar-me un comentari en l’apunt, que en part il·lustra el que es deu considerar un estirabot: “a què toca això dels gramàtics?”. Doncs no té cap finalitat concreta més que copiar el que estic llegint, a poc a poc, això sí. És curiós que aquest escriptor, prohom important de la Catalunya del seu temps –i ara imito l’Oliva- que tingué un fill gramàtic (bé, més aviat filòleg), important i va ser tot un personatge de l’IEC, tingués un contenciós amb els gramàtics.
Continuo llegint els seus textos, a poc a poc, i avui en trio dos, que, vés per on, em suggereixen aspectes de la realitat present.
LA BOCA DE TEODOR
La boca i el cul et puden igual, Teodor, talment que cal ésser metge per discernir la diferència. Hauries de posar-te rètols: aquí tinc la boca, aquí tinc el cul. Perquè altrament, quan parles no sé si obres la boca o si petes. La serp, també, Teodor, alena per dalt i per baix.
NIKARKHOS
Epi. Com. 241.
CONTRA SÈRVIUS
Mai has fet res de franc i pretens ésser un patriota integral perquè vius integralment del comú. Introduint la llengua pels engonals del teu patró, mossegant les cames dels seus enemics, t’has fet construir un cubícul, i vas ben menjat, ben vestit i ben paixit. Però això no fa patriota, fa macarró.
SICOFANTA
I parlant de política i de sexe electoral, aterro casualment en una taula rodona , debat o entrevista presidit per la secretària del PP que mentre disculpa l’error del vídeo català, s’escandalitza i desqualifica aquests dos. El que és pitjor és que em sembla que molta gent de bona i mala voluntat també ho farà amb arguments diversos.
En fi, ja em disculpareu que avui tampoc no tingui el dia..., i encara hi haurà algú que m'acusarà de no respectar la quota dels partits.
PERFECT DAYS I ELS HIKIKOMORI
Fa 9 hores
7 comentaris:
És curiós, Pere, com tot s'enllaça. Aviat escriuré un apunt que divideix els éssers vius entre els que comencen el seu desenvolupament embrionari des de l'anus i els que ho fan des de la boca. Cal dir que nosaltres pertanyem als primers? Caca. Aquesta és la paraula clau.
Ahir vaig veure aquests vídeos inefables, en una tele castellana, cal dir que de bon rotllo considerant el tema i les circumstàncies es preguntaven com era que als catalans ens havia agafat pel sexe, en aquestes eleccions...
La cosa també es presta a comentar si, en realitat, com a la famosa peli, no serà aquest un orgasme fingit, vaja.
No sé si votar és un plaer, de fet aleshores consideraríem seriosament que en la població hi ha un gran problema d'impotència i frigidesa.
El que diu Allau ho he sentit comentar des de temps ancestrals, en considerar la molta més literatura popular i humorística al volt del tema escatològic, si la comparem amb el que hem produït de tema sexual, vaja. La figura del caganer seria el paradigma.
deu ser la lluna... jo també porto una setmana molt poc productiva.. de fet crec que només llegeixo.... potser quan el temps es decideixi entre fred i calor tornarem a la normalitat .... o no :-)
t'he de confessar que no tots els dies entenc els textos que tries...però avui em sembla que sí, i la veritat és que estan tan ben triats que no sabria quin triar dels dos :-)
no he pogut veure els vídeos, fins a la tarda, però el primer text m'ha dut a Catul, que té un poema sinó igual, gairebé. :)
A mi em sembla que tens la grip o una crisi existèncial o tambè son signes de enamorament¡cuidado que tot es perillós! tu dic perque jo ho he pasat tot aixó. Encara que veient el que es veu a lo millor es per aquest ambient (literalment) eróticfestiu de campanya electoral.
Jo,encara que escadalitzi aquells que no es cansen de buscar el sentit i la raó en els partits en aquestes dates, penso que ja que no aporten res, almenys es divertit.
Bon cap de setmana
ei, pere, va, anima't.
dius que tens poca voluntat estos dies... no dixes (o díxigues) que se t'acabe del tot. penso que això que fas de prendre't la que tens a glopets, a poc a poc, ja és prou bona manera per a no acabar-te-la de cop. deu ser el temps, com te diuen, o una grip passatgera... si és enamorament, no hi ha remei, però també els enamorats mos hem de cuidar d'alguna manera :)
lo text que has copiat de la boca de teodor m'ha fet pensar en un noi a qui fa pocs dies se li va morir son pare. va trobar-lo ell, a casa, un atac de cor, me sembla. va intentar reanimar-lo, va fer-li el boca a boca, va anar amb ell amb l'ambulància fins a l'hospital, però ja no van poder fer res per ell. han passat uns quants dies, i ell encara sent a la boca l'alè del cafè... mentrestant, la seua dona ha hagut de moure cel i terra per a resoldre burocràcies mil i una, assegurança, hipoteca, deutes del sogre... algú ho havia de fer.
potser amb la política passa el mateix. i és traslladable a la vida de cadascú de natros. hem de conviure amb moltes històries i a vegades no trobem l'ànim ni l'energia suficient, o no sabem com, i mos put la boca i el cul, però mos cal trobar la manera de tirar endavant sense desanimar-mos del tot. (fins i tot desanimats del tot ho hem de fer, o la mort).
aquell noi té encara l'alè del cafè, però ja ha tornat a agafar el tractor. i si hagués de no agafar-lo durant uns dies, pos que ho face, i a poc a poc... però que procure guardar-se un poc de voluntat, i a fer milles (o mil·límetres), perquè la dona també el necessita, i els xiquets, i ell mateix.
dels polítics... trobo que és massa fàcil culpar-los de tot sempre a ells. la part que els toca i que no fan, clar que desespera, però hi ha tanta part que mos toca a tots i que moltes vegades tampoc fem natros...
una abraçada, pere.
Publica un comentari a l'entrada