Què volia la princesa que tenia un palau de diamants, una tenda feta del dia i un quiosc de malaquita, un ramat d’elefants...? Ai, la princeseta era entremaliada i desitjava l’estel que acabava d’aparèixer: les princeses són així. Les princeses tallen lliris, tallen roses, tallen astres. Les princeses són així: volen versos, volen perles, volen plomes, volen flors, volen sols, volen contes...
Jo em conformaria amb un quiosc de malaquita obert a tots els vents. Però barataria el quiosc - amb o sense k- de malaquita, per l’alè de la princesa que va tallar l’estel blanc.
Margarita, está linda la mar,
y el viento
lleva esencia sutil de azahar;
yo siento
en el alma una alondra cantar:
tu acento.
Margarita, te voy a contar
un cuento.
Éste era un rey que tenía
un palacio de diamantes,
una tienda hecha del día
y un rebaño de elefantes
un kiosco de malaquita,
un gran manto de tisú
y una gentil princesita,
tan bonita,
Margarita,
tan bonita como tú.
Una tarde, la princesa
vio una estrella aparecer;
la princesa era traviesa
y la quiso ir a coger.
Rubén Darío : “A Margarita Debayle" (fragment). Poesías Completas. Fondo de Cultura Econòmica.
(la malaquita allunya els malsons, millora els estats d’ànim, equilibra situacions de crisis emocionals, ajuda a canalitzar les energies i a dirigir-les cap a un objectiu. La malaquita cura les penes d’amor i fa tornar les amants absents. Desfà enveges i gelosies. La malaquita és la pedra de la intel·ligència i afavoreix la inspiració; és la pedra de la creativitat)
Ya que lejos de mi vas a estar,
guarda, niña, un gentil pensamiento
al que un dia te quiso contar
un cuento
