ahir

Pins -i pinassa atuïda pel sol: evocació intensa de temps recuperat-, oliveres -olives verdes que van creixent, hiverns de vent fred i olor de fusta que crema-, ceps -moscatell primerenc, que és l'únic raïm que m'interessa (també el de dent de llop del marge sota l'era, que dono per perdut), figueres -olor més dolça que la mel i branques trencadisses (cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost), garrofers -negror de garrofes que potser algú collirà-, ametllers -marcones, llarguetes, molles... dies mirant el mar i estenent canyissos abans que comenci el curs-, romer (la sajolida i el timó ara s'amaguen) -l'amic valencià el vol incloure a tots els plats-, fonoll, fonoll, fonoll -trenco branquetes que m'enduc a la butxaca; de seguida s'assequen...

Més al sud, on l'aigua mai no s'atura, l'arròs granat.

La fusta de la porta de la casa de la mare s'ha reinflat. Cridem el fuster.