Deu fer més de vint anys, un que tenia
una situació estable i monòtona, va decidir que era el moment
d'entrar en política, però no tenia clar per quin partit optar.
Dubtava entre Convergència o Unió i no es decidia, així que va
preguntar a un amic de confiança si el podia aconsellar. L'amic li
va deixar ben clar: "si vols tenir un càrrec, apunta't a Unió."
M'ha vingut al cap aquesta anècdota,
de la qual el q ue menys importa en aquest cas és la continuació,
en veure els resultats de la pregunta unionista del diumenge en què
per a la majoria d'observadors externs la importància dels resultats
no és tant si tants o tants altres fan la puta o la Ramoneta sinó
el recordatori dels afiliats al partit. Segons un recompte de
l'agència EFE de fonts que ignoro, els afiliats estaven entre quinze
i setze mil (la Wiquipedia se'n fa ressò) , segons s'ha vist, no
arriben als 5.000, i sóc generós perquè els càlculs matemàtics
em sobrepassen. En resum, que la primera impressió és d'una
moderada perplexitat en veure com un grup tan percentualment reduït
pot convertir-se en un instrument de decidir a Catalunya i
d'intervenir a Espanya. Dic moderada perplexitat perquè la
perplexitat perfectament assumida a base de temps transcorregut és
que dels 5.000, de la totalitat dels afiliats, només els que es
poden comptar amb els dits de les mans -seré generós i afegiré els
dits dels peus- decideixen de manera important la política de
Catalunya i influeixen en la de Madrid.
Tampoc no és que la constatació que
un partit tingui o no molta base reglada vulgui dir gran cosa. A la
fi, sigui un partit gran o petit, el que importa és que treballin
pel bé de la totalitat de la comunitat, i això ningú dubta que és
el desig de tots els qui ens representen, com diria aquell que fa
vint anys es va apuntar a Unió i va fer carrera, curta, tot s'ha de dir..
