Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unió Democràtica de Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unió Democràtica de Catalunya. Mostrar tots els missatges

16.6.15

la carrera


Deu fer més de vint anys, un que tenia una situació estable i monòtona, va decidir que era el moment d'entrar en política, però no tenia clar per quin partit optar. Dubtava entre Convergència o Unió i no es decidia, així que va preguntar a un amic de confiança si el podia aconsellar. L'amic li va deixar ben clar: "si vols tenir un càrrec, apunta't a Unió."

M'ha vingut al cap aquesta anècdota, de la qual el q ue menys importa en aquest cas és la continuació, en veure els resultats de la pregunta unionista del diumenge en què per a la majoria d'observadors externs la importància dels resultats no és tant si tants o tants altres fan la puta o la Ramoneta sinó el recordatori dels afiliats al partit. Segons un recompte de l'agència EFE de fonts que ignoro, els afiliats estaven entre quinze i setze mil (la Wiquipedia se'n fa ressò) , segons s'ha vist, no arriben als 5.000, i sóc generós perquè els càlculs matemàtics em sobrepassen. En resum, que la primera impressió és d'una moderada perplexitat en veure com un grup tan percentualment reduït pot convertir-se en un instrument de decidir a Catalunya i d'intervenir a Espanya. Dic moderada perplexitat perquè la perplexitat perfectament assumida a base de temps transcorregut és que dels 5.000, de la totalitat dels afiliats, només els que es poden comptar amb els dits de les mans -seré generós i afegiré els dits dels peus- decideixen de manera important la política de Catalunya i influeixen en la de Madrid.

Tampoc no és que la constatació que un partit tingui o no molta base reglada vulgui dir gran cosa. A la fi, sigui un partit gran o petit, el que importa és que treballin pel bé de la totalitat de la comunitat, i això ningú dubta que és el desig de tots els qui ens representen, com diria aquell que fa vint anys es va apuntar a Unió i va fer carrera, curta, tot s'ha de dir..

5.6.15

anar pensant


La mateixa història de sempre repetida per enèsima vegada en boca dels partits o coalicions: això pot perjudicar -o afavorir- el partit, el partit pensa que..., les bases -els militants- tenen dret a saber... Els nós majestàtics continuen prodigant-se, a penes amb algunes intrusions espúries i condescendents als ciutadans, els votants, la gent, el poble que fa bé de votar a uns i no als altres i que hauria de mirar de no fragmentar tant el seu vot-, els homes i les dones... És igual, no té cap importància, les democràcies són el que són, formes de govern.

Fa gràcia quan els partits diuen que són democràtics en el seu funcionament intern. En tot cas poden arribar a ser militocràtics o qualsevol adjectiu semblant. Que consti que jo tinc un profund respecte pels partits i els seus militants malgrat que algunes vegades pugui semblar que en desconfio. Per exemple, avui mateix em llegia les consideracions i la pregunta que fa Unió a la gent que en forma part i no tan sols no sabria dir si em decidiria per un sí o un no, sinó que necessitaria hores d'assessorament i de reflexió per poder entendre tots els matisos subtils de la -les?- proposta -propostes?-, començant pel significat de “procés”, i estic segur que els militants unionistes en un tres i no res posaran la creueta al sí o al no.



PROPOSTA DEL COMITÈ DE GOVERN A LA MILITÀNCIA D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA.

Barcelona, 2 de juny de 2015


1. Amb l’anunci de l’avançament electoral, el president de la Generalitat ha emplaçat els partits polítics a pronunciar-se respecte de com cal donar continuïtat a l’anomenat "procés" al llarg de la propera legislatura.

2. A la vista d'aquest emplaçament, Unió Democràtica de Catalunya, que ha defensat en tot moment els drets de Catalunya i que ha estat i vol continuar essent part activa del procés, formula la seva pròpia proposta des de la doble i indissociable condició de partit nacionalista i social cristià, conscient també de la diversa i complexa realitat social de Catalunya.

3. Unió reconeix per a Catalunya la condició de subjecte polític nacional dotat, entre d’altres, del dret a l’autodeterminació. Aquest dret que ens pertany com a nació no s’exhaureix amb el seu exercici, és anterior al mateix Estat i es posseeix amb independència del seu reconeixement o no per part de l'Estat. Unió atorga també una importància cabdal al manteniment de la cohesió social i territorial al si de Catalunya, i també a la seva permanència dins la Unió Europea.

4. Així mateix, Unió considera que l’actual marc de relacions amb l’Estat ha esdevingut insostenible i lesiu per als legítims interessos de Catalunya, tant des del punt de vista d’allò que ens defineix com a nació (llengua, cultura, dret i model educatiu, entre d'altres), com també des del punt de vista del sosteniment d’uns serveis bàsics de qualitat i que han de ser garantia de cohesió.

5. Conscients que cap generació no té el monopoli de fixar per sempre més l’horitzó de sobirania que es vol per a Catalunya, Unió no limita a la defensa d'un model confederal les legítimes aspiracions d’un Estat propi i independent que pugui assumir democràticament una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Per a Unió, ni la confederació ni l’Estat propi i independent són finalitats per ells
mateixos, sinó simples instruments al servei d’allò que sí que considerem veritablement important en tot moment: el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, el respecte a la seva realitat nacional i la conseqüent dotació
d'instruments adequats d’autogovern.
Conscients de la transcendència del moment, el Comitè de Govern d’Unió us formula la següent pregunta:


Voleu que Unió Democràtica de Catalunya continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris ?

- SOBIRANIA: sense renunciar ni posar límits a l'aspiració de plena sobirania per a Catalunya.

- DEMOCRÀCIA: Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament
democràtica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de
la ciutadania.

- DIÀLEG:gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.

- SEGURETAT JURÍDICA: garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent
tant una eventual Declaració Unilateral d'Independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat.

- EUROPA: descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la
Unió Europea,

- COHESIÓ: vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.


Què? o no?

6.10.14

militants/militantes


Els líders dels partits s'han de mullar. Què vol dir això de deixar llibertat de vot segons la consciència de cadascú És que els afiliats dels partits de funcionament no assembleari no s'hi han apuntat, entre altres motius, per no haver de pensar, per tenir una vida política més planera? On aniran a parar amb aquests líders que ara sí ara no?

Bé, ja s'ho faran. Però posats a pensar, tal com els suggereixen, que la seua pròxima acció fruit del seu pensament lliure sigui demanar la dimissió del líder que ha començat una al·locució dient militants i militantes. El motiu em sembla clar i triple. Militantes no és un terme admès pel diccionari normatiu. Si algú em diu que els diccionaris sempre van a remolc de la realitat, etc., li respondre que la feminització de militants en lloc del genèric ja comença a estar passat de moda i només s'entén el seu ús en boca de polítics poc sensibles a la realitat social i lingüística del país. En tercer lloc, militantes (la e tancada) pot semblar en una primera irreflexió el femení de militants, però qui assegura que no és un missatge subliminal del bilingüisme galopant d'un lider que no és digne de presidir un partit que els comentaristes polítics més aguts encara no han estat capaços de discernir cap on es decanta?

Ja ho sé, ja ho sé: ja s'ho faran.