Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sin anestesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sin anestesia. Mostrar tots els missatges

9.3.13

agafo vents metàl·lics sense anestèsia


El vent d'aquesta primavera avançada em porta on vol. Surto a la plaça de Sants. El vent -aires de vapor vell de barri- m'empeny a la biblioteca. M'enlairo amb l'ascensor -som dos de camins divergents- fins al tercer pis. Les biblioteques ja no són el que eren. Omplen l'espai les harmonies inharmòniques i harmòniques del metall. Em deixo emportar per músiques encara sense premi. Al final, faig un fos en negre i em confio al vent del retorn. Davant meu, l'esquena recta, una dona s'encamina a la boca del metro. Tangentalietats, allunyaments, silencis dels vagons plens de sons metàl·lics. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis parades. Superfície. La suavitat del vent que em deixa a casa.