Entenc que els participants en qualsevol manifestació aspiren a aconseguir que tothom que no hi participa -i més els qui hi participen- tingui ben clar el motiu de la mobilització i que es tracta de fer arribar un missatge com més clar millor, res de poètiques, res de possibles interpretacions. Només se m’acuden dues possibilitats: Sí o no a tal cosa, sense eufemismes. Contundència i claredat en la proposta que aglutina els manifestants i que no calgui explicar a ningú, de dins o de fora, què es reivindica o què es pretén.
No cal dir que una manifestació encapçalada únicament per una bandera catalana em sembla del tot insuficient, per no dir una proposta imbècil. Ningú nega la bandera, mal que a alguns els pesi. Quant al lema "Nosaltres decidim, som una nació", ja m’està bé, malgrat que sintàcticament proposaria alguns canvis. És un primer pas de cara al que volem, però no és gran cosa: el món n’està ple de nacions sense estat i amb procés de desaparició. Cal que recordi exemples? Imaginem, i no ho dubto, que la manifestació del dissabte sigui un èxit de participació. Molt bé, i després, què? Què farem? Què exigirem als nostres partits? Què farem amb el govern d’Espanya? Que farà ell amb nosaltres?
Fent broma, en Jaume proposava diversos lemes alternatius. A mi em sembla que en bona part, i no ho raonaré, encara té validesa el lema de fa un quants anys al qual no s’al·ludeix malgrat que alguns recorden els nombre de participants en aquella ocasió: "Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia" (no sé si sobra “amnistia”). Seguint la broma (facècia) d’en Jaume –i després d’haver vist avui banderes espanyoles constitucionals en molts balcons de la ciutat que en un primer moment -sóc lent- em pensava que reivindicaven l’espanyolitat de Catalunya, però que després se m’ha acudit que animaven la roja, cosa que ve a ser el mateix- proposaria que el lema del principi de la manifestació –sé que ho dic massa tard- fos "oé, oé, oé" (“expressió que es fa servir, generalment repetida, per encoratjar i per expressar triomf”, del Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, de l’editorial Eumo de Vic, poc sospitosa d’espanyolitat –veuré aquí). Segur que amb aquest lema algun despistat s’afegiria a la manifestació. Però, volem despistats?Ahir em va passar una cosa ben curiosa, potser premonitòria. Una companya de feina estava fent neteja del despatx de la seva predecessora en el càrrec i just vaig aparèixer en el moment en què va trobar el magnífic dibuix d’en Cesc –no el de la roja- de més avall. No sé de quan és el dibuix (intemporal i per tant universal), però vaig pensar que seria una pena que aquest fos el nostre destí permanent i recorrent i que els nostres quatre vermells fossin els dels tamborets dels bars.
