Aquesta matinada, aproximadament a tres
quarts de dues i durant alguns segons, la pantalla de l'ordinador ha
tingut un tremolor força apreciable, també la cadira on jo seia, i
suposo que altres objectes en els quals no m'he fixat perquè la
sorpresa i la curta durada del fenomen ho han impedit. Suposo que la
tremolor no ha despertat ningú, però que molta altra gent que
estava tranquil·la a casa ha tingut sensacions semblants a les
meues. És curiós com un fet insignificant, però poc habitual
-només recordo dos o tres situacions gairebé idèntiques-, pot
produir sobtadament, momentàniament, un desconcert agut, una
inseguretat corporal a penes justificable. Esclar, immediatament
comprens què passa i s'ha acabat l'anècdota. Imagino els llocs on
els terratrèmols són de gran magnitud, deu ser terrible; no em
refereixo ja a les conseqüències catastròfiques, al final de tot,
sinó a l'instant que t'adones que s'inicia un procés que no pots
controlar, que pot ser definitiu.
Aquí, demà, potser en parlarà algun
diari, algunes persones comentarem el fet amb un somriure, com una
curiositat, i potser farem una mica d'enveja als qui estaven dormint,
que devien ser la majoria. Al nostre país, la natura sol ser
benèvola amb nosaltres. Qüestions d'atzar.
P. S. Consulto. A la 1,37,
epicentre al mar, per sobre de Llança, a 140 km d'aquí, magnitud
4,6. A les 2,30, epicentre 4 km al SSE d'Empuriabrava,
121 km de casa, magnitud, 3,8. Déu n'hi do, potser ha estat més important del que em pensava.
