29.10.15

tremolor


Aquesta matinada, aproximadament a tres quarts de dues i durant alguns segons, la pantalla de l'ordinador ha tingut un tremolor força apreciable, també la cadira on jo seia, i suposo que altres objectes en els quals no m'he fixat perquè la sorpresa i la curta durada del fenomen ho han impedit. Suposo que la tremolor no ha despertat ningú, però que molta altra gent que estava tranquil·la a casa ha tingut sensacions semblants a les meues. És curiós com un fet insignificant, però poc habitual -només recordo dos o tres situacions gairebé idèntiques-, pot produir sobtadament, momentàniament, un desconcert agut, una inseguretat corporal a penes justificable. Esclar, immediatament comprens què passa i s'ha acabat l'anècdota. Imagino els llocs on els terratrèmols són de gran magnitud, deu ser terrible; no em refereixo ja a les conseqüències catastròfiques, al final de tot, sinó a l'instant que t'adones que s'inicia un procés que no pots controlar, que pot ser definitiu.

Aquí, demà, potser en parlarà algun diari, algunes persones comentarem el fet amb un somriure, com una curiositat, i potser farem una mica d'enveja als qui estaven dormint, que devien ser la majoria. Al nostre país, la natura sol ser benèvola amb nosaltres. Qüestions d'atzar.



P. S. Consulto. A la 1,37, epicentre al mar, per sobre de Llança, a 140 km d'aquí, magnitud 4,6. A les 2,30, epicentre 4 km al SSE d'Empuriabrava, 121 km de casa, magnitud, 3,8. Déu n'hi do, potser ha estat més important del que em pensava.

 

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

4,1º a Girona deien els digitals a primera hora del matí., Deu n'hi do. A veure si es que Catalunya ja es començaa separar d'Europa com a la balsa de piedra d'en Saramago.

Carme Rosanas ha dit...

I tant! déu n'hi do!!! Els de Llança, sí que deuen haver tingut algun ensurt. Jo no m'he assabentat de res...

PS ha dit...


Bé, s'ha notat i força aquest cop, amb l'epicentre al mig de la foto del capçal.I amb set rèpliques.Se'ns han posat una mica per corbata.

A Llançà va ser fa un mes.

miquel ha dit...

No m'estranyaria que fos com dius, Francesc... i que enviessin remers des de Madrid per tornar la barca a "bon port".

Ho veus, Carme, que et vas perdre per anar a dormir aviat o per no viure en un pis alt :-)

Però després, A., la satisfacció de poder-ho explicar de primera mà i de prop... i d'intuir que, fet i fet, no passarà res.

PS ha dit...


No és cap de satisfacció aquest cop, Miquel. És una sensació estranya. Els dels altres anys eren una curiositat, però aquest cop...
Aquesta nit i aquest matí han continuat, molt més febles.

miquel ha dit...

Veig que realment ha anat fort, A. I les continuacions.
És difícil apropar-se des de lluny a les sensacions que devies sentir.