Aquesta matinada, aproximadament a tres
quarts de dues i durant alguns segons, la pantalla de l'ordinador ha
tingut un tremolor força apreciable, també la cadira on jo seia, i
suposo que altres objectes en els quals no m'he fixat perquè la
sorpresa i la curta durada del fenomen ho han impedit. Suposo que la
tremolor no ha despertat ningú, però que molta altra gent que
estava tranquil·la a casa ha tingut sensacions semblants a les
meues. És curiós com un fet insignificant, però poc habitual
-només recordo dos o tres situacions gairebé idèntiques-, pot
produir sobtadament, momentàniament, un desconcert agut, una
inseguretat corporal a penes justificable. Esclar, immediatament
comprens què passa i s'ha acabat l'anècdota. Imagino els llocs on
els terratrèmols són de gran magnitud, deu ser terrible; no em
refereixo ja a les conseqüències catastròfiques, al final de tot,
sinó a l'instant que t'adones que s'inicia un procés que no pots
controlar, que pot ser definitiu.
Aquí, demà, potser en parlarà algun
diari, algunes persones comentarem el fet amb un somriure, com una
curiositat, i potser farem una mica d'enveja als qui estaven dormint,
que devien ser la majoria. Al nostre país, la natura sol ser
benèvola amb nosaltres. Qüestions d'atzar.
6 comentaris:
4,1º a Girona deien els digitals a primera hora del matí., Deu n'hi do. A veure si es que Catalunya ja es començaa separar d'Europa com a la balsa de piedra d'en Saramago.
I tant! déu n'hi do!!! Els de Llança, sí que deuen haver tingut algun ensurt. Jo no m'he assabentat de res...
Bé, s'ha notat i força aquest cop, amb l'epicentre al mig de la foto del capçal.I amb set rèpliques.Se'ns han posat una mica per corbata.
A Llançà va ser fa un mes.
No m'estranyaria que fos com dius, Francesc... i que enviessin remers des de Madrid per tornar la barca a "bon port".
Ho veus, Carme, que et vas perdre per anar a dormir aviat o per no viure en un pis alt :-)
Però després, A., la satisfacció de poder-ho explicar de primera mà i de prop... i d'intuir que, fet i fet, no passarà res.
No és cap de satisfacció aquest cop, Miquel. És una sensació estranya. Els dels altres anys eren una curiositat, però aquest cop...
Aquesta nit i aquest matí han continuat, molt més febles.
Veig que realment ha anat fort, A. I les continuacions.
És difícil apropar-se des de lluny a les sensacions que devies sentir.
Publica un comentari a l'entrada