A la farmàcia, aquests dies fan descomptes de fins al 50 % en alguns productes que a mi de moment no m’interessen gaire. Com que és època de crisi, el personal de la botiga ha decidit que cal estimular els vianants a base d’ofertes temptadores entre les quals destaca un bastó d’aquells que tenen una base ampla formada per diversos peus al mòdic preu de 29,95 €. L’objecte és veu sòlid, elegant i fa patxoca, però el que m’ha cridat l’atenció és el nom amb que es presenta: quatrípode!No sóc gens expert en ginys ortopèdics i la meva llengua és curta i limitada, però asseguraria que un bastó de quatre peus s’hauria d’anomenar quadrúpede, tot i que entenc que la paraula pot recordar els mamífers no homínids i restar humanitat a l’objecte. Ara bé, el neologisme que fan servir a la farmàcia Soler, i a les ortopèdies en general, em sembla pompós i un pèl equívoc fins i tot per un ignorant matemàtic com jo. Quatrípode? Quatre tripodes? Dotze potes? O és quatre més tres, és a dir, set potes?
D’acord, quan un el veu queda clar el que s’ofereix, però, i si tenen venda per catàleg sense descripció ni imatge? Quina desil·lusió la d’aquell comprador confiat i envejós que ha esperat rebre un bastó que li donés tres voltes al del seu rival de passejades que no para de presumir del seu quatrepeus, amenaça de coloms despistats i gossos atrevits, amb què puja i baixa rabent el passeig com un tetrarca amb un tetràpode que aspira en els seus somnis a convertir-se en un tetràpter a punt d’emprendre el vol en un intent va de transcendir aquest món ple de deformitats que cap ortopedista és capaç de corregir.
