A la farmàcia, aquests dies fan descomptes de fins al 50 % en alguns productes que a mi de moment no m’interessen gaire. Com que és època de crisi, el personal de la botiga ha decidit que cal estimular els vianants a base d’ofertes temptadores entre les quals destaca un bastó d’aquells que tenen una base ampla formada per diversos peus al mòdic preu de 29,95 €. L’objecte és veu sòlid, elegant i fa patxoca, però el que m’ha cridat l’atenció és el nom amb que es presenta: quatrípode!No sóc gens expert en ginys ortopèdics i la meva llengua és curta i limitada, però asseguraria que un bastó de quatre peus s’hauria d’anomenar quadrúpede, tot i que entenc que la paraula pot recordar els mamífers no homínids i restar humanitat a l’objecte. Ara bé, el neologisme que fan servir a la farmàcia Soler, i a les ortopèdies en general, em sembla pompós i un pèl equívoc fins i tot per un ignorant matemàtic com jo. Quatrípode? Quatre tripodes? Dotze potes? O és quatre més tres, és a dir, set potes?
D’acord, quan un el veu queda clar el que s’ofereix, però, i si tenen venda per catàleg sense descripció ni imatge? Quina desil·lusió la d’aquell comprador confiat i envejós que ha esperat rebre un bastó que li donés tres voltes al del seu rival de passejades que no para de presumir del seu quatrepeus, amenaça de coloms despistats i gossos atrevits, amb què puja i baixa rabent el passeig com un tetrarca amb un tetràpode que aspira en els seus somnis a convertir-se en un tetràpter a punt d’emprendre el vol en un intent va de transcendir aquest món ple de deformitats que cap ortopedista és capaç de corregir.
6 comentaris:
Allò de l'esfínx i l'animal que va de quatre potes quan és petit, amb dues quan és jove i amb tres quan és vell ja ha quedat superat per la tècnica, ara pot anar amb quantre, amb cinc, amb sis potes, àdhuc sobre rodes, ves.
és per estalviar lletres i sons: si n'hi diem quatrípode, tant pot tenir quatre potes (quatri) com tres (tri), cadascú es queda amb el que li convé i llestos. Que el teu té quatre potes, doncs quatrípode. Que en té tres, (qua)trípode. Així de fàcil.
Si és que "no t'enteres", home!
:D
(jo també us vaig trobar a faltar, però ja li han tret els punts al capità, veus que bé?)
petonet!
Molt bona la teva observació i reflexió al voltant de la parauleta. Si ho pensem, de paraules d'aquestes se'n troben per tot arreu. N'hi hauria per a fer un llibre.
Una abraçada, Pere.
ves que no sia un bastó tipus "trailer"
Uix... Aquest potet de melmelada de l'encapçalament sembla dels meus!!
;)
Però no deixa de ser l'humà de sempre, Júlia. I no paren de posar-li pals a les rodes :-)
Ja és així, Montse, embolica que fa fort i que cadascú es quedi amb els peus que vulgui.
Me n'alegro pel capità.
Petons.
Gràcies, Violeta, però no sé si he posat la pota. Segur que els ortopèdics han consultat el Termcat abans de batejar el seu giny i jo trobo tres peus on n'hi ha quatre.
No estaria malament un trailpode, Francesc. Quina por només de pensar-ho
No sé, no sé, Violette. Vols dir que tu ets capaç de fer una melmelada de taronja amarga que al mateix temps sigui dolça? Potser sí;-)
Publica un comentari a l'entrada