algú ho havia de repetir

La majoria de pacients no distingim prou entre medicina i farmàcia, segurament perquè una cosa i altra es barregen en els nostres tractaments (medicaments i la persona que els prescriu, o viceversa) en un tot que suposarà l’èxit o el fracàs que finalment només correspondrà al benestar del nostre propi cos o ment.

Quan estem malalts no ens estem de punyetes i el que volem, més enllà de consideracions sobre el negoci farmacèutic o mèdic és posar-nos bons. Després ja pensarem en els tractaments i recordarem el que sabem o intuïm i que durant la malaltia ens interessa ben poc. Fins i tot agrairem que algú de la professió ens recordi la realitat, que no té cap importància, una vegada més

¿No hay medicamento sin efectos indeseados?
No, cada medicamento tiene su peaje. La Agencia Europea del Medicamento calcula que cada año fallecen en Europa 197.000 personas a causa de efectos adversos. En EE.UU. los efectos adversos son la cuarta causa de muerte, detrás del infarto de miocardio, el ictus y el cáncer; y por encima de la diabetes, las enfermedades pulmonares y los accidentes de tráfico.

Dicen que se inventan cada año nuevas enfermedades.
Sí, sobre todo en relación con la mente y el sexo. Convierten la timidez en enfermedad y la medicalizan. Ahora se han inventado la disfunción sexual femenina: “Padeces disfunción sexual femenina..., no se ría...

De acuerdo.
…Si en los úlitmos seis meses has rechazado una proposión de relación sexual o no has tenido una con satisfacción plena”. Cada vez que se reúne uno de los comités de hipertensión arterial (el estadounidense, el europeo, o el de la OMS) bajan el nivel de presión arterial considerado normal, y lo mismo ocurre con el colesterol.

Explíqueme.
En pocos años se ha disminuido de tal manera el límite de normalidad del colesterol que cada vez hay más población que debe tratarse. En EE.UU. ha aumentado de 3 millones de personas a 25 en 10 años.


Aquí la resta.




Continuant amb la medicina, que no amb la farmacologia –de moment-, aquesta nit he mirat l’estrena de Polseres vermelles, una sèria creada per Albert Espinosa que m'ha semblat interessant i amb molt bon ritme. Li auguro un èxit popular important perquè a més de ser d’hospitals, el realment a tenir en compte és que els protagonistes són joves i tenen càncer.

En qualsevol sèrie, sentir-se identificat amb algú o alguna cosa sol ser garantia d’interès en la continuïtat. Jo, de moment, sóc el professor fumador, que no crec que tingui un gran paper, de fet, avui ni ha aparegut. Per altra banda, m’ha fet reflexionar la teoria que en cada grup hi ha el líder, el que faria de líder si no hi hagués líder, el guapo, la noia... Qui eren els altres dos? Ara no me’n recordo. Bé, he pensat si en els grups de quatre i no de sis, hi ha algú que té més d’un paper. Descarto la noia perquè en el meu grup més estable no n’hi va haver mai. Ara que ho penso, en el meu grup durant uns anys vam ser cinc. Qui devia marxar?

del quatre, el set i el dotze

La farmàcia Soler té un gran predicament en aquest barri en què devem tenir el volum farmacèutic per càpita més alt del país. En l’aparador annex a la seu central exposen aparells ortopèdics: Conos elevadors (sic), Walker aticulado –les cadires elèctriques i les mecàniques les tenen al xamfrà de més amunt-... Tot plegat fa una mica d’angúnia: recorda els exvots ja anacrònics de cera grogosa que s’exposen en algunes esglésies.

A la farmàcia, aquests dies fan descomptes de fins al 50 % en alguns productes que a mi de moment no m’interessen gaire. Com que és època de crisi, el personal de la botiga ha decidit que cal estimular els vianants a base d’ofertes temptadores entre les quals destaca un bastó d’aquells que tenen una base ampla formada per diversos peus al mòdic preu de 29,95 €. L’objecte és veu sòlid, elegant i fa patxoca, però el que m’ha cridat l’atenció és el nom amb que es presenta: quatrípode!

No sóc gens expert en ginys ortopèdics i la meva llengua és curta i limitada, però asseguraria que un bastó de quatre peus s’hauria d’anomenar quadrúpede, tot i que entenc que la paraula pot recordar els mamífers no homínids i restar humanitat a l’objecte. Ara bé, el neologisme que fan servir a la farmàcia Soler, i a les ortopèdies en general, em sembla pompós i un pèl equívoc fins i tot per un ignorant matemàtic com jo. Quatrípode? Quatre tripodes? Dotze potes? O és quatre més tres, és a dir, set potes?

D’acord, quan un el veu queda clar el que s’ofereix, però, i si tenen venda per catàleg sense descripció ni imatge? Quina desil·lusió la d’aquell comprador confiat i envejós que ha esperat rebre un bastó que li donés tres voltes al del seu rival de passejades que no para de presumir del seu quatrepeus, amenaça de coloms despistats i gossos atrevits, amb què puja i baixa rabent el passeig com un tetrarca amb un tetràpode que aspira en els seus somnis a convertir-se en un tetràpter a punt d’emprendre el vol en un intent va de transcendir aquest món ple de deformitats que cap ortopedista és capaç de corregir.