Miro el rellotge, que
és intel·ligent -és un dir- i sovint pessimista i m'adverteix que
el dia ja s'escurça. El fet em produeix un incipient sentiment de
desolació: l'estiu acaba de començar i jo ja veig l'anunci de
l'hivern, del fred, del sol tímid, de deixar d'anar pràcticament
despullat (per casa i en hores convingudes), de la fí de les
síndries -menges, beus i et rentes la cara- d'un vermell dolç entre
excitant i nnocent, de la desaparició dels núvols d'anques de querubí i de
natges daurades de sol i brillants i oloroses de cremes solars, i de
les nits a la fresca i... no continuo que... Però si encara no m'he
banyat a la mar ni he vist l'arròs com creix ni he sentit l'olor
intensa dels pins ni m'han buscat els peixets que apareixen quan
remeno el fons marí amb els peus... Decididament, mirar rellotges i
calendaris a l'estiu és un mal negoci, una aberració, sobretot per
als qui no creiem en la mesura del temps que ara es dilata i ara es
contreu (vull dir que es dilatava) . Esclar que quan siguem realment
europeus la cosa serà molt pitjor...
Prou! Fora rellotges, que
l'estiu és aquí i no s'acaba ni avui ni demà.
5 comentaris:
de fet no entenc perquè portem encara rellotges, si el mòbil ja marca l'hora i a nosaltres poca falta ens fa, sabem sempre l'hora que és, l'hora del pati.
Fora rellotges, mòbils i tot el que calgui, per viure el moment present i deixar-nos d'històries!!!
Francesc, jo em pensava que seria l'hora del pati, però resulta que m'he trobat que no és ben bé així. De tota manera, no són les mesures d'hores i dies les més interessants, sinó de les estacions.
Sí, Carme, carpe diem, però... Després resulta que has de recordar des de l'hora que es dina a quin dia fa aquell o aquella la presentació del llibre, passant per la celebració d'un aniversari... Sempre marques al temps.
Dícese de un hombre con una cámara pegada que con sus gadgets y bromas conquistó el cariño de una Benicarlanda.
Gracias por tus fotos y tanto a Montsi como a ti, por el cariño demostrado.
Un saludo de una cartxofereta.
Carxofereta, va ser un plaer compartir el temps, l'espai i la conversa amb tu (i amb la resta dels amics)i no dubto que ho repetirem. Gràcies per les teus paraules.
Publica un comentari a l'entrada