Temes a desenvolupar
(sense valoració d'importància):
1. Ahir vaig veure una
estona -curtíssima- de les preguntes i respostes al Senat. Diàleg
impossible: no importa què diuen els senadors, Rajoy respon el que
li interessa i que està mínimament relacionat amb les qüestions
presentades per les senyories. Acabo pensant que a part de Punset,
potser Rajoy també serà immortal, al menys el seu cicle vital cada
dia que passa el trobo més semblant al de les tortugues.
2. Els del govern -no
importa quin govern- asseguren que tenen solucions per a les pensions
dignes (la dignitat és una abstracció no mesurable i opinable) a
mig i llarg termini, no cal dir per a l'any que ve. Deixant de banda
la inconcreció dels termes mig i llarg, tothom sap que la cosa va a
la baixa, m'ho confirmava una passant de notari dilluns, i ja se sap
que si hi ha algú que pugui preveure el futur són els notaris i els
seus ajudants. Evidentment, no m'atreveixo a temporalitzar.
3. Tinc la sensació
que els governs tal com els coneixem tenen els lustres comptats. Com
s'organitzarà la societat després? Ei, sóc un simple mortal amb
una incultura notable.
4. L'Ajuntament de
Barcelona penalitzarà els cotxes més contaminants (veure premis i
càstigs al diari pertinent) . Els fabricants i els venedors
d'automòbils es freguen les mans. El transport public municipal,
comarcal, regional, estatal, europeu i mundial aviat serà una cosa
sensacional, just poc temps abans que s'inventi la teletransportació.
5. Es mor una dona i
tothom parla de pobresa energètica. Es mor un nen i tothom parla de
pobresa infantil. Bé, gairebé tothom. Grans declaracions,
manifestacions, etc. Adjectivar la pobresa és cosa d'imbècils o de
rics. Que parin de parlar de pobresa, que parlin de riquesa, que es
distribueixi abans no s'enfonsi el món.
6. A Portugal, gran
desconegut, sembla que volen apujar fins un 20 % les cases amb més
hores de sol. És un exemple paradigmàtic del funcionament dels
governs (compte, el sol no opina). Que cadascú busqui en el seu
propi govern (municipal, autonòmic, estatal, europeu, mundial)
disbarats semblants. No seria més lògic subvencionar els
constructors que proporcionen més sol (i persianes) i penalitzar els
qui fan habitatges en eterna penombra?
7. Les morts sobtades,
inesperades, sempre produeixen reaccions precipitades, sovint
altruistes. Continuar parlant del tema seria precipitar-me. Descansi
en pau Rita Barberà, tot i que sóc del parer que els morts no
reposen ni deixen de reposar excepte en les paraules i el pensament
dels vius.
Temes desenvolupats:
1. Quina mandra! Plou,
ha baixat el termòmetre (a la terrassa de casa, 6 graus). Continuo
tenint tan poques ganes d'escriure... Al final perdré la pràctica.
8 comentaris:
Que el llegir no et faci perdre l'escriure...
salut
Últimament també estic mandrosa, per això m'imposo exercicis. Aviat hauré de comprar quadernets de cal·ligrafia. La Rita que descansi, però no els seus delictes, paradigma de tota aquesta politiqueria que ens envolta. Tot pel poble (i ara! només ho fem veure) però (amb) el poble (que és qui ens legitima). Ja ho veus, a escèptica no em guanyaràs. ^^
Si fa temps deies que no llegies gaire (no sé que vol dir gaire per a tu) i ara tens mandra d'escriure... ens haurem de conformar amb les teves fotos!
Espero que no et cansis de fer fotos, també!
Crec que escric més que no llegeixo, Francesc. Ja està tot dit.
Potser també m'hauré d'imposar exercicis, Clidice, però odio rutines, horaris i autoimposicions, no sé com meu faré per enganyar-me.
No sé si no et guanyaria, noia, ... el poble? Quin poble?
Gaire hi ha dies que vol dir gens, Carme; em refereixo a "literatura", esclar. I no et pensis, avui no he fet més de 10 o 12 fotos, va, potser 20, que ha estat un dia excepcional :-)
Per cert, ara m'han agafat ganes de llegir la nova gramàtica... 100 anys esperant-la, alguns es van morir de vells.
Noi, trobo que per tenir poques ganes d'escriure ni has perdut pistonada ni qualitat. Endavant les atxes, que deien els modernistes. Tens molta traça a sintetitzar les contínues meravelles de cada dia, les que ens permeten viure entre plors i rialles o, millor, amb una exquisida indiferència.
Moltes gràcies per la resposta al meu blog en el desagradable assumpte 1984. No em sé avenir que: 1- es polititzi la literatura. 2- que hi hagi persones tan rancunioses, verinoses, mentideres i amb ganes de fer mal.
Com deia un amic meu: així s'ofeguessin en una bassa de mocs, i verds.
Una abraçada.
Quan desenvolupis els temes ja em passaré a donar la meva desenvolupada opinió del tema, o no...
Pobre de tu que perdis les ganes d'escriure! Que no fem comentaris no vol dir que no et llegim, ehhh? Gràcies per continar-ho fent, encara que et costi!
Gràcies per animar-me en aquesta escriptura sintètica, Olga.
Sobre l'assumpte 1984, com dius tu, jo, si em poso en el meu paper únicament de lector, flipo sobretot perquè un crític literari no parli de literatura, tot i que en el nostre país això ha estat desgraciadament una constant.
Crec que no passaràs, Pons, els temes no seran desenvolupats... potser algunes variants sí.
Gràcies a tu, Montse, per animar-me. En el meu cas, però, l'escriptura és un ornament més de la meua personalitat, ara va i ara ve... Ha ha ha
Publica un comentari a l'entrada