el triomf de Trump

Escolto de matinada (què volen aquesta gent?) Catalunya Informació. Trump guanya en tres estats, però l'esperança dels entrevistats encara sembla viva. Evidentment els periodistes i els entrevistats són partidaris de Clinton, no se sap si en concepte de mal menor o per les virtuts de la candidata, que aquesta és una de les característiques de pràcticament totes les eleccions. Per omplir el temps, mentre es van coneixent els resultats, el periodista que es troba als Estats Units va fent preguntes a seguidors de un i altre candidat. Li toca el torn a una noia de trenta-tres anys d'un país centro-americà que en porta disset a Nord-Amèrica. Ha votat Trump. La primera raó que dóna per justificar la seua elecció és que el candidat assegura que els particulars podran continuar tenint armes de foc. La resposta m'esvera, però què sé jo del que passa allà? Com en qualsevol resultat electoral, la primera pregunta que em faig és quanta gent ha exercit el seu dret de vot. No ho sé. Però segur que, com sempre, els qui no han votat cap dels dos candidats són majoria. No importa, el vot, malgrat les reflexions a vegades subtils i argumentades dels participants no deixar de ser un xec en blanc, tant com l'abstenció; bé potser no tant. Tant de bo que el cost no sigui excessivament alt.

No m'interessen gens les anàlisis que es van fent una vegada conegut el guanyador, tinc més curiositat a saber com es desenvoluparà el mandat presidencial. Entenc que mai com ara les decisions presidencials afectaran no només els USA sinó tot el món, i si m'equivoco, millor. Confesso que la meua curiositat té un alt component de morbo, encara que em temo que a la fi tot serà més o menys com sempre, al menys per a mi.