Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Popular
No es pot fer una truita sense trencar
els ous.
Popular
El primer que farem serà matar tots
els advocats.
Shakespeare: Enric VI
Trump és Berluscuni passat per
Marlboro
Javier Gurruchaga
Només estic segur de la correcta
textualitat de la primera cita i en el cas de la tercera, accepto que
la frase fora de context pot resultar equívoca, però en l'època de
Shakespeare els advocats ja feia segles que tenien tal poder que el
fet que després el dramaturg dissimulés no treu consistència al
seu desig primigeni expressat per un secundari.
El 17 em va passar totalment
desapercebut, cosa que em va produir una sensació de culpabilitat
per haver oblidat que era el dia del patró del poble, que
pràcticament totes les olives ja són als molins -no sé si la
collita ha estat bona o no tant- i que els animals ja han estat
beneïts, i fins l'any que ve. Com a penitència m'autoimposo
rememorar lentament, resumides i en desordre, imatges segurament
falses de les festes majors d'anys ja molt llunyans.
Em va semblar totalment demencial la
insistència del fiscal a voler esbrinar què vol dir que per fer una
truita cal trencar els ous. Tantes preguntes, tanta pèrdua de temps
que es podia estalviar consultant simplement Google o, si és més
partidari del paper, repassant les pàgines d'un diccionari de
locucions i frases fetes, com el de Martí & Raspall. Per mi que
hi havia un punt de mala intenció, si no d'inanitat intel·lectual.
I el pobre noi assegurant que a Catalunya ho sap tothom això. Esclar
que sembla que a la majoria d'advocats, fins i tot del país, perquè
entenguin català cal pagar-los.
Escolto fragments de les declaracions
d'Isabel-Clara Simó, darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Que el motiu recurrent, o això sembla a la televisió, sigui que per
fi se sent valorada... sense comentaris.
No he tingut forces per acabar de
sentir el curtíssim discurs d'investidura del nou president dels
Estats Units d'Amèrica. Si hagués estat un alumne meu en una classe
d'expressió oral, li hagués dit que es tornés a preparar
l'exposició; esclar q ue la repercussió de les paraules dels meus
alumnes i les meues eren molt limitades. Podem fer broma, però cal
recordar que els americans marquen tendència. Tremolaria si no fos
que sé que tot el que puja baixa, la qüestió és el temps i el
tempo.
Fa fred. A Barcelona un fred
suportable, potser per això els turistes, que deuen venir d'un clima
més inhòspit, pugen i baixen pels carrers precedits pel soroll de
les rodes d'aquestes maletes tan còmodes i lleugeres i tan
indiscretes i amenaçadores. Ahir em van mullar unes gotes tan fines
de pluja que per un moment vaig pensar que les somiava; a penes un
sospir i estranyament càlides; de seguida vaig saber que no es
convertirien en neu. Avui la pluja ha estat més com cal. Sí que el
dia s'allarga, però l'hivern és encara ben viu, amb capvespres
sense cap interès. Ahir vaig mirar una pel·lícula ambientada a la
Provença on ningú no parlava provençal i on tenies la certesa que
allà sempre és primavera -tot un món de promeses-, una primavera
mig estiu mig començament de tardor. Avui Whiplash -quina
meravella!- m'ha semblat molt més com cal: l'hivern sempre present
i, potser, l'esperança de primavera.
