Escolto de matinada (què volen aquesta
gent?) Catalunya Informació. Trump guanya en tres estats, però
l'esperança dels entrevistats encara sembla viva. Evidentment els
periodistes i els entrevistats són partidaris de Clinton, no se sap
si en concepte de mal menor o per les virtuts de la candidata, que
aquesta és una de les característiques de pràcticament totes les
eleccions. Per omplir el temps, mentre es van coneixent els
resultats, el periodista que es troba als Estats Units va fent
preguntes a seguidors de un i altre candidat. Li toca el torn a una
noia de trenta-tres anys d'un país centro-americà que en porta
disset a Nord-Amèrica. Ha votat Trump. La primera raó que dóna per
justificar la seua elecció és que el candidat assegura que els
particulars podran continuar tenint armes de foc. La resposta
m'esvera, però què sé jo del que passa allà? Com en qualsevol
resultat electoral, la primera pregunta que em faig és quanta gent
ha exercit el seu dret de vot. No ho sé. Però segur que, com
sempre, els qui no han votat cap dels dos candidats són majoria. No
importa, el vot, malgrat les reflexions a vegades subtils i
argumentades dels participants no deixar de ser un xec en blanc, tant
com l'abstenció; bé potser no tant. Tant de bo que el cost no sigui
excessivament alt.
No m'interessen gens les anàlisis que
es van fent una vegada conegut el guanyador, tinc més curiositat a
saber com es desenvoluparà el mandat presidencial. Entenc que mai
com ara les decisions presidencials afectaran no només els USA sinó
tot el món, i si m'equivoco, millor. Confesso que la meua curiositat
té un alt component de morbo, encara que em temo que a la fi tot
serà més o menys com sempre, al menys per a mi.
