Tinc la impressió que
aquest any aquí, a Barcelona, hi ha menys llums nadalencs, tant
institucionals com en el comerços. No em queixo ni aprovo, no
valoro, constato. També ha desaparegut l'arbre de can Jorba, que
darrerament era una gentilesa de Tous. Tot i aquestes mancances que
es poden atribuir a una voluntat de sostenibilitat o a causes
semblants, escolto als mitjans que les despeses en menjar ja han
començat a augmentar, en competició directa amb l'augment de preu
d'uns quants aliments propis d'aquestes festes.
El tronc de Nadal
continua ben viu a les fires, tot i que no m'he fixat si té gaires
compradors, suposo que sí, perquè en cas contrari no hi hauria
l'oferta extensa que veig, encara que és possible que molt tió
tingui actualment una funció més ornamental que efectiva (aquests
tronquets de la mida d'un dit dubto que puguin cagar res de profit,
ni el carbó els deu passar pel cul). Esclar que els troncs de
parada, els que es compren i que es van fent omnipresents a tota la
geografia del país, ignoro per on deuen cagar; cilindres d'una
regularitat fora de tota naturalitat de la natura i amb una cara
ominosa, de perversió onírica, l'absència de forats fa impossible
qualsevol deposició, excepte si es creu en els miracles nadalencs,
que ja pot ser. On han anat a parar aquells troncs d'olivera o de
garrofer amb buidors anals calculades que arribaven a les cases
després d'una curosa selecció? En fi, potser els nens d'ara,
malgrat l'escepticisme general, creuen més en els miracles o estan
més allunyats de la natura, que tot és un.
5 comentaris:
Els nens d'ara -els nens i les nenes, he he- són com els de sempre, un mirall a mida reduïda dels adults, que els transmeten les seves dèries i servituds.
Té raó la Júlia. I també són tan llestos, com per arribar als 8 i 9 anys i continuar creient-se allò increïble (o fer veure que s'ho creuen, que això els fa molt intel·ligents, perquè així alimenten la il·lusió dels pares, avis i altra fauna familiar, entre la qual em compto, of course)
Cert, Júlia, com sempre. En això de les imitacions no s'han produït grans canvia al llarg de la història de la humanitat.
Com sempre, Montse, com sempre. Esclar que jo això dels tronc de Nadal m'ho vaig creure fins que ja criava barba... Els veia tan il·lusionats...
Home, pel que fa a les dimensions anals del tió, pensa que bèstia grossa cap dins d'una serp regular i s'eixampla... és clar que caga digerit, però dels éssers prodigiosos t'ho has d'esperar tot.
Home de poca fe,
desitjo que et cagui bé.
Olga
D'acord, d'acord, Olga, molt bon exemple, però és que hi ha anus -suposadament- on no es veu ni el forat que faria una agulla de brodar... En definitiva, que si jo ara em poso en la meua pell de petit crèdul, estic segur que hagués fet preguntes de difícil resposta als familiars tan il·lusionats com jo. És clar que al final el resultat ho és tot i finalment hagués callat i continuat picant fins a l'extenuació el tronc. Com suava jo de petit la nit de Nadal...
Publica un comentari a l'entrada