A vegades un sol
element és suficient per detectar una situació. Que el periodisme
peninsular, reflex de la societat en general, va a la baixa ho
confirma l'ús continuat i creixent del mot genèric migrant. No tinc
clar si és mandra, irreflexió, moda (dubto que siguin els
correctors lingüístics del mitjà, o sí?) o simplement ignorància
el fet que periodistes i redactors tinguin dificultats per distingir
entre emigrants i immigrants. En tot cas, és un menyspreu a la
precisió lèxica i conceptual, una simplificació inconcebible, i,
sobretot, una desconsideració als migrants, tot i que alguns em
podrien dir que distingir entre uns i altres fomenta una divisió
innecessària i classista. No et fot!
Per cert, crec que en
català, no sé si en castellà (en altres llengües, com l'alemanya,
sí), no existeixen dues precisions més, la del remigrant, és a dir
l'emigrant que torna al país d'origen, ric o pobre, no importa; i
la del transmigrant, l'emigrant que simplement transita per un país,
per un territori, fins aconseguir instal·lar-se en aquell que
desitja. Que després el desig no concordi amb la realitat esperada
és una altra història habitual que sobrepassa el concepte geogràfic de migració i els
seus derivats actuals, encara que en un futur pròxim acabi de tenir
una paraula que inclogui la decepció d'aquest nòmada voluntari o
forçat.
Rellegits els dos
paràgrafs anteriors, em pregunto si no és una frivolitat aquesta
convers filològica i concloc que no més que els monòlegs dels
mitjans que parlen alegrement amb to patètic dels migrants.
6 comentaris:
Migrants es nova, no fa massa que s'empra, es la mania aquesta dels eufemismes, hi ha emigrants de diverses maneres com dius, per diguels-hi migrants, remigrants o transmigrants, són en el fons desplaçats del seu territori no sempre voluntariament.
Veig que acabes el 31 de desembre l'any Llull, i la veritat és que ens hauries d'esborrar de la llista de col·laboradors a tots, per dropos que no hi hem publicat res. deixan tota la feina a tu que t'ho has hagut de fer tot sol. En nom del Sr Llull, gràcies.
BONES FESTES!
Francament, qualsevol cosa que surti dels medis, avui, fa força basarda. El nivell és deplorable. Quins temps aquells en els que per escriure als diaris calia tenir criteri provat i no pas un titolet de pa sucat amb oli i zero experiència, en periodisme i en el món!
Ja ho diuen, la ignorància és molt agosarada.
Potser sí que acabaré el 31 l'any Llull, Francesc; però de cap manera us esborraré de la llista, el que compta és la voluntat en el pensament, haha! I, sobretot, esborrar-se és una cosa que pot fer cadascú, no em cal més feina :-)
Tinc la sensació, clidice, que el que importa és omplir i figurar ens els rànquins. Les competències marquen més que mai ritmes i qualitats. En fi, ara em posaria apocalíptic.
El meu truc per saber quan es immigrant o quan es emigrant es que "immigrant" sona com al principi com "imb mi" es dir que venen aquí amb mi.
És una bona idea, Pons :-) I vénen? ;-)
Publica un comentari a l'entrada