M'he mirat una llarga estona per la
tele Casa nostra és casa vostra, el concert pels (per als?)
refugiats. Sensacional, molta gent, moltes belles paraules, molt
sentiment, molta denúncia, molt bona música... Continuarà,
castellers inclosos amb fusió de colles, esclar. Som els millors,
som els millors... Un dia històric (un altre), com deia la
presentadora, emocionada per ella i per nosaltres. No dic res més,
qualsevol paraula, fruit de l'emoció, que pugui afegir seria moralment incorrecta,
socialment incorrecta, potser també políticament incorrecta, encara
que la incorrecció política està molt ben vista, només faltaria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Aix, tot són contradiccions! però jo em vaig emocionar, veient-ho. Què? Que aquest era, precisament, l'objectiu? ja no sé quan em volen manipular... però és que de vegades "em deixo"! Amb plena consciència.
petonets!
Que sí, Montse, que està molt bé, què seríem sense emocions? I cal acollir, etc. També recordar que al país hi ha força immigrats, força nouvinguts, molts dels quals tornen a marxar. I que consti que jo sóc amant del populisme que practico com tothom a escala modesta.
Publica un comentari a l'entrada