La Gramàtica de la
llengua catalana de l'IEC continua entre els 10 més venuts de no
ficció. Cap sorpresa. Suposo que l'edició de butxaca, amb criteris
lleugerament diferents, encara la superarà en vendes. Em ve a la
memòria de tant en tant la consulta del pare d'una alumna ara fa una
trentena d'anys. Feia uns mesos que havia començat a publicar-se
l'Etimològic (i complementari) de Corominas. Jo coneixia una mica el
pare, que formava part de l'APA (crec que encara no havien aparegut
les AMPAS) i li vaig explicar com funcionava el diccionari, que era
divertit i, com indicava el nom, complementari..., en fi totes les
coses que vénen (ai, se m'ha escapat un antic diacrític!) al cas.
Era un home de país, s'hi va subscriure. Durant els nou anys que ens
vam relacionar no vam tenir l'oportunitat d'encetar cap conversa
filològica, ni tan sols per comparar el lèxic del Baix Llobregat
amb el del Baix Ebre... I ara he perdut el fil, ja no sé per què
parlo d'aquesta anècdota incompleta. Continuo.
He mig llegit -ja
l'acabaré- a “cultura|s” de “La Vanguardia” l'article “La
parla es fa norma” (algun exemple desmenteix el títol) de
l'admirat Magí Camps. Potser un altre dia divagaré sobre les coses
que em suggereix, entre les quals destaca el fet de l'adequació
geogràfica de la parla; ara, però, només vull remarcar un assumpte menor, que per
tres vegades (amb dibuixos inclosos) parla, perquè en parla la
Gramàtica, de la manera de dir les hores: l'hora catalana, la balear
i la valenciana . Diu que a Catalunya no és correcte dir “les deu
i mitja”, que tot va de quarts. Una vegada més, les terres de
l'Ebre no existeixen. Com que ja vaig parlar del tema i no em vull
fer pesat citant història i exemples. Deixem-ho estar, el fet no té
cap importància, malament si hem de fer cas a les gramàtiques per
saber com parlem; però, cony, que trepitgin territoris, que facin
isoglosses... Perquè l'ús de les hores que esmento em fa arribar a
la conclusió que jo sóc valencià (cap problema) -no m'atreveixo a
viatjar per mar fins a les Balears- o alguna cosa estranya més enllà
de les nostres fronteres. Tot podria ser, que sovint el negre sobre
blanc va a missa, sobretot si ets un crèdul que cada vegada que
llegeixes alguna cosa fas un acte de fe o ets un ignorant que amb
prou feines saps el que parles. Hi deu haver una altra opció que
inclogui el meu cas?
2 comentaris:
Jo faig servir indistintament els quarts i les mitges segons em ve, seré mig mal català?
No et sabria dir, pons, jo no tinc problemes identitaris :-)
Publica un comentari a l'entrada