ser, nom? ai..., on no hi ha món... res?

Tenim noms, però som també altres noms. Confonem, i no, uns i altres noms: som els noms que no som i els altres. Som 13, però més i menys.

Velles cares i veus, i les noves. També cares i veus desaparegudes i recordades. I recances.

Arribem, trobem, petonegem, encaixem mans. Arriben, petonegen, encaixen, petonejo, encaixo mans. Em trobo bé.

Una brisa suau i una calor intensa, suportable. Al fons, a fora, l’aigua de la mar; aquí, la de la piscina. Em sorprenc amb la Júlia i sorprenc la Júlia: res no serà igual? No importa, em trobo bé.

Amanides i carns i tarteletes (he de demanar detalls). I vins i cervesa. I fruites. I un braç i l’altre. I abans, el meu no-sí-nom emmarcat... I cafès.

I ens mengem (us mengeu, siguem precisos) l’univers immòbil i de gustos diversos. Els planetes no ens indiquen les planetes. El sol ens crema, però no hi fa res. No ens importen les set noves meravelles del món, ni els sants fermins.

I escrivim un manifest que potser no veurà la llum (?). I discutim de l’ara i de l’abans: moltes veus i una sola veu. I decidim que som i no som, i què som. I continuo trobant-me bé.

I el sol que ens hem cruspit encara està present en la tornada; el mar, al fons. I baixo del Volvo, i ens disgreguem... Ai!

Ara, ja sense la lluna ni el sol, m’adono que no em queda bourbon, però no importa: la música de la meva vella banda preferida (el jazz de la Pedrera em cau massa propo i masa lluny) em fa el mateix efecte...

Menteixo triplement.



















P. S. : Intento ser sintètic. No menteixo. Va per vosaltres, i pels altres. Canvio d'estil i saludo des del centre.