Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Any Llull. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Any Llull. Mostrar tots els missatges

2.7.16

equilibri


Queda entès que els governants del temps de Llull havien de ser cavallers, de l'emperador cap avall. Avui el concepte de cavaller és una cosa obsoleta i difusa que et poden aplicar amb total impunitat a la cua d'un supermercat, per posar un cas absolutament inapropiat. De governants, però, en continuen havent, molts dels quals provenen d'un dels oficis que Llull blasma amb més contundència, els advocats, o similars.

Anem al gra, encara que bona part dels governats es trobin a les antípodes dels ideals de Llull, és bo recordar que els segles fan evolucionar els conceptes i algunes de les qualitats abans imprescindibles per a un líder ara són cosa de riure, no passa res; per exemple, l'equilibri entre cos i esperit, entre l'exercici físic i les qualitats morals. Il·lustro amb un fragment del capítol segon del Llibre de l'Orde de Cavalleria:

Cavaller deu córrer a cavall, bornar, llançar a taulat, anar ab armes, torneigs, fer taules rodones, esgrimir, caçar cers, orses, senglars, lleons, e les altres coses semblants a aquestes que són ofici de cavaller; car per totes aquestes coses s'acostumen los cavallers a fets d'armes e a mantenir l'orde de cavalleria. On, menysprear la costuma e la usança de ço per què cavaller és pus aparellat a usar de son ofici, és menysprear l'orde de cavalleria.

D'on, enaixí com totes aquestes usances damunt dites pertanyen a cavaller quant al cors, enaixí justícia, saviesa, caritat, lleialtat, veritat, humilitat, fortitudo, esperança e espertesa, e les altres virtuts semblants a aquestes, pertanyen a cavaller quant a l'ànima; e per ço lo cavaller qui usa d'aquestes coses que pertanyen a l'orde de cavalleria quant al cors, e no usa quant a l'ànima d'aquelles virtuts qui pertanyen a cavalleria, no és amic de l'orde de cavalleria; car si ho era, seguir s'hia que lo cors e cavalleria fossen ensems contraris a l'ànima e a ses virtuts, e açó no és ver.

Penso en Rajoy mentre repasso el text i només tinc present la cursa lenta i ridícula però triomfant del personatge. Al menys el rei caçava elefants i el del bigotet jugava a pàdel... Quant a l'ànima, cap coincidència. Les propostes de Llull són arqueologia i actualment tothom s'especialitza.

15.4.16

A la cerca de l'essència i l'existència


Llegeixo massa tard que al Palau Recassens, seu de la RABLLB, se celebra un acte sobre Ramon Llull amb la participació de tres primeres espases: el llatinista Pere Villalba, Amador Vega, catedràtic de la UPF, comissari de la futura exposició sobre Llull al CCCB, i Óscar de la Cruz, professor de la UAB. Aquest darrer ha dissertat sobre “Ramon i l'ortodòxia. La causa pia”.

Em sap greu no haver pogut assistir a les xerrades que segurament han congregat un  públic de totes les edats i condicions, centenars d'assistents; al mateix temps, em consola el fet que les cues devien ser immenses, memorables, i no tothom deu haver trobat el lloc escaient per seguir els parlaments; segur que no m'hagués valgut al·legar la sordesa creixent per aconseguir un seient a les primeres files. En fi, avui els diaris ho explicaran. De tota manera, modestament, suggereixo que els actes sobre el mestre, sobre el doctor il·luminat, sobre Ramon el boig o el fantàstic, es facin en espais més grans, amb apoteosi final al Camp Nou o un indret similar.

Ben mirat, potser avui no s'hagués pogut omplir el Camp, però a partir de dissabte i diumenge (22 i 23 d'abril), després que milers de catalans hagin rebut amb “La Vanguardia” la biografia -no us la perdeu- Llull essencial, de Pere Villalba, qualsevol espai serà ridícul. Ho anirem veient.

2.12.15

qui dia passa any empeny


Poc sóc conegut e amat
Ramon Llull


Veig casualment uns fragments de parlaments institucionals amb motiu de la inauguració oficial de l'Any Llull que commemorarà el 700 aniversari de la seua mort (jo sempre he pensat que encara era viu). Ramon Llull és un escriptor -un personatge- que traspassa fronteres, convencionalismes, llengües (recordem que va escriure en àrab, llatí, català i una mica en occità), Llull és un personatge universal que tenim la sort que va nàixer a les Balears i va ser el primer a escriure en un català fluïd de pràcticament tots els temes. Aprofitem-ho. Que l'homenatge de l'any que ve es converteixi en una popularització d'ell i de la seua obra, de les seues idees, i no és suficient que Desclot actualitzi el Llibre de les bèsties amb il·lustracions de Perico Pastor, o coses semblants. Si durant l'any que ve no s'aconsegueix que algun dels meus veïns iniciï una conversa a l'ascensor parlant-me de Llull en lloc de recordar-me les inclemències del temps o els darrers resultats del Barça, l'Any Llull haurà estat un fracàs. Que les meus aspiracions són excessives? I Doncs? Quina és la finalitat dels 365 dies lul·lians?

De moment em sorprèn una inauguració oficial en què no es parli de cap actuació concreta i es remeti a la posterioritat. Una inauguració en què tampoc es deixa entreveure el pressupost real dels governs balear i català (i el valencià, i el francès? Ah, sí, a França ja tenen algun acte previst). La sensació de l'acte inaugural va ser l'habitual dels darrers temps en aquest país: més o menys improvisació i qui dia passa any empeny i al final tot s'arreglarà.

He llegit que el comitè organitzador es va reunir per primera vegada durant el mes de juliol. Quan ens diran alguna cosa? Per cert, m'ha semblat que tots eren, més o menys, experts lul·lians, filòlegs, etc. Aquest és un error freqüent en aquestes celebracions. No, no, si es vol que Llull arribi a tothom cal que a les comissions hi hagi tothom, publicistes, artistes, botiguers, mares i pares, jueus, cristians i musulmans... De moment, i modestament, em permeto uns quants suggeriments elementals de pressupost variable: una sèrie televisiva amb molta acció i efectes especials, pot ser el protagonista Lluís Homar que, a més, segur que pot interpretar altres papers per abaratir costos; 366 pintades -a determinar on- amb tots els versets del Llibre d'amic i amat, que tan serveixen per parlar d'amor com de política; adaptació teatral de Blanquerna, en el paper principal, Baños, de la CUP, per no allargar-me, m'abstinc de suggerir els altres personatges; rutes Llull per la Mediterrània, amb apedregaments de cartó-pedra inclosos (preu especial IMSERSO)... Suggeriu, suggeriu...