Amb dos dies de diferència em trobo dos científics, i n’hi deu haver més, que afirmen o insinuen que la mort per vellesa serà aviat (30, 40 anys?) una qüestió superada o gairebé. Ho diuen Aubrey de Grey, gerontòleg d’aspecte profètic i mirada il·luminada i Juan Carlos Izpisúa, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), d’aspecte més terrenal. Mentre el primer parla de 1000 anys de vida, el segon, igualment entusiasta, però menys precís, es fa preguntes que creu que tindran properament respostes satisfactòries: És inevitable morir? Podrem regenerar el nostre cos i donar-li una nova vida? Podrem viure el temps que vulguem? Està la mort cel·lular inexorablement inscrita en el nostre destí biològic? ...?
És possible que el que fins ara només era una hipòtesi o un tema de ciència-ficció sigui en un futur pròxim realitat? Uns quants diuen que sí.
Bé, a mi ja no m’agafarà, però és probable que alguns de vosaltres formeu part d’aquesta nova humanitat. La idea mareja. Tantes preguntes a fer! Tantes incògnites a resoldre! Tantes hipòtesis i desitjos a repassar! Des de la perspectiva global, de reorganització d’un nou model de món. Des de la curiositat física: com funcionaran i evolucionaran aquests cossos? Des de la perspectiva històrica: veure com en un món cada cop més ràpid neixen i moren tendències, invents, pobles, llengües, potser la pròpia humanitat... Des de la perspectiva moral: aquí, de moment, no se m’acut res. Des de la perspectiva religiosa: s’acabaran per fi les supersticions? Des de la perspectiva psicològica, de funcionament de la ment d’aquest nou ésser humà que envellirà sense envellir: aquí se m’acuden tantes preguntes, tantes variables, positives i negatives, que l’espai per formular-les i per imaginar respostes em seria insuficient.
En resum, viurem (viuran) mil anys, i què? Ni que visqui mil anys no seré capaç de llegir-me la meitat de les novel·les que s’ha publicat fins al moment ni les que es publicarà mentrestant, i ja no dic res de la poesia. És broma, companys i companyes, segur que faria alguna cosa més que llegir i anar canviant de professió cada 60 o 70 anys. Jo de vosaltres, si aneu pels 40 o menys, començaria a pensar en el futur, perquè no dubteu que, si poden, els governs -Saura president?-us obligaran a viure'l.
