Ascó, Les Borges del Camp, Camarasa,
Cambrils, Corbera de Llobregat, Figuerola d'Orcau, Garcia, La
Granadella, Llaberia, Massalcoreig, Miravet, Mòra d'Ebre, El
Perelló, El Pont de Claverol, Pratdip, Querol, Sanaüja, Sant Antoni
de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sarroca de Lleida, La Selva de
mar, La Torre de l'Espanyol, Vilavella, Vilanova i la Geltrú,
Vila-seca, Vimbodí.
El Calendari dels pagesos em diu que per Sant Antoni se celebra la festa major en els pobles de més amunt. La gràcia del Calendari és que de la mateixa manera que ningú fa massa cas a les seus prediccions, tampoc no el desmenteix ningú, ni els de Vilanova, que són els que són més, ni els de Sant Feliu, que com que són llestos tenen festa major d'hivern i d'estiu. La veritat és que Sant Antoni deu ser un dels sants més presents els nostres pobles i, més enllà de les celebracions tradicionals habituals, en té moltes altres de religioses i profanes: cultura viva poc subvencionada.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni, diu la tradició. Encara falten molts dies per l'arribada de la primavera, l'hivern a penes té quatre dies, però la dita popular fa referència a la claror del dia que ja van guanyant les tardes mentre s'espera, amb una certa monotonia entre els pagesos que ja han acabat la collita de les olives, una acceleració que mai no arriba.
Jo, aquesta nit, des de la imaginació, em transportaré a la plaça del Perelló a veuré com subhasten la darrera, és a dir, la coca que s'emporta la persona o el grup que fa la puja més alta mentre va sonant la música. Segurament no oferiré gaire cosa per fer-la meua, perquè si l'Ajuntament en els darrers anys ja reparteix coca i vi sense cobrar res... En fi, les tradicions canvien i si com aquesta és per a bé, per a aliment del cos en època de sequera, res a afegir.
P. S: Avui, els estiguin atents veuran sortir el sol a les 8,14 (més o menys) i pondre's (per a alguns posar-se) a les 5,49, aproximadament.
