ja a la segona quinzena de l'any

Per Sant Antoni, un pas de dimoni.

Popular

No es pot fer una truita sense trencar els ous.

Popular

El primer que farem serà matar tots els advocats.

Shakespeare: Enric VI

Trump és Berluscuni passat per Marlboro

Javier Gurruchaga

Només estic segur de la correcta textualitat de la primera cita i en el cas de la tercera, accepto que la frase fora de context pot resultar equívoca, però en l'època de Shakespeare els advocats ja feia segles que tenien tal poder que el fet que després el dramaturg dissimulés no treu consistència al seu desig primigeni expressat per un secundari.

El 17 em va passar totalment desapercebut, cosa que em va produir una sensació de culpabilitat per haver oblidat que era el dia del patró del poble, que pràcticament totes les olives ja són als molins -no sé si la collita ha estat bona o no tant- i que els animals ja han estat beneïts, i fins l'any que ve. Com a penitència m'autoimposo rememorar lentament, resumides i en desordre, imatges segurament falses de les festes majors d'anys ja molt llunyans.

Em va semblar totalment demencial la insistència del fiscal a voler esbrinar què vol dir que per fer una truita cal trencar els ous. Tantes preguntes, tanta pèrdua de temps que es podia estalviar consultant simplement Google o, si és més partidari del paper, repassant les pàgines d'un diccionari de locucions i frases fetes, com el de Martí & Raspall. Per mi que hi havia un punt de mala intenció, si no d'inanitat intel·lectual. I el pobre noi assegurant que a Catalunya ho sap tothom això. Esclar que sembla que a la majoria d'advocats, fins i tot del país, perquè entenguin català cal pagar-los.

Escolto fragments de les declaracions d'Isabel-Clara Simó, darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Que el motiu recurrent, o això sembla a la televisió, sigui que per fi se sent valorada... sense comentaris.

No he tingut forces per acabar de sentir el curtíssim discurs d'investidura del nou president dels Estats Units d'Amèrica. Si hagués estat un alumne meu en una classe d'expressió oral, li hagués dit que es tornés a preparar l'exposició; esclar q ue la repercussió de les paraules dels meus alumnes i les meues eren molt limitades. Podem fer broma, però cal recordar que els americans marquen tendència. Tremolaria si no fos que sé que tot el que puja baixa, la qüestió és el temps i el tempo.

Fa fred. A Barcelona un fred suportable, potser per això els turistes, que deuen venir d'un clima més inhòspit, pugen i baixen pels carrers precedits pel soroll de les rodes d'aquestes maletes tan còmodes i lleugeres i tan indiscretes i amenaçadores. Ahir em van mullar unes gotes tan fines de pluja que per un moment vaig pensar que les somiava; a penes un sospir i estranyament càlides; de seguida vaig saber que no es convertirien en neu. Avui la pluja ha estat més com cal. Sí que el dia s'allarga, però l'hivern és encara ben viu, amb capvespres sense cap interès. Ahir vaig mirar una pel·lícula ambientada a la Provença on ningú no parlava provençal i on tenies la certesa que allà sempre és primavera -tot un món de promeses-, una primavera mig estiu mig començament de tardor. Avui Whiplash -quina meravella!- m'ha semblat molt més com cal: l'hivern sempre present i, potser, l'esperança de primavera.

i els animals

Sempre tinc una lleugera nostàlgia quan comença la setmana dels barbuts. Fa anys i anys que no vaig a la festa major del poble, però em vénen al cap els actes tradicionals, els que no deuen haver variat gaire segons m'expliquen els qui encara hi assisteixen i que jo confirmo a través de la lectura del programa de festes que ara, esclar, es pot consultar per internet: la cercavila, el vermut, el calmant, el concert de la tarda, la cursa ciclista (ja en la 73^a edició!), la darrera, el ball de la nit... El fred és aleatori.

No sé com deu anar ara la benedicció dels animals. Vull dir, quins són els animals estrella actualment. Fa molts anys eren els matxos, paraula que molts moderns deuen pensar que vol dir mascle, però que és sinònim de mul. Els matxos van anar desapareixen gairebé d'una manera imperceptible a mesura que el camp es motoritzava, i si és que en queden al poble, segur que es poden comptar amb els dits d'una mà. És curiós, malgrat que a casa sempre va haver gats o gossos, jo no recordo haver participat mai en la benedicció de Sant Antoni més que com a espectador que admirava i valorava els animals i els seus guarniments. Demà, si no fos que sóc mandrós i no tinc cap animal a mà, excepte alguns àcars que no es deixen veure i algun peixet de plata que treu el cap cap rarament, m'allargaria a l'església de la Concepció a reviure la festa; suposo que no deuen presentar-se tots els veïns que tenen gossos, perquè l'acte podria ser interminable.

Per cert, he llegit que avui es començarà a parlar de la reforma del Codi Penal, entre altres temes pel que fa referència a castigar les conductes inadequades amb els animals (amb alguns animals i algunes conductes). El titular del diari deia: “Vía libre a la penalización de la zoofilia”. Aquesta paraula, zoofília, no té en el DIEC la definició equivalent a la castellana en el sentit de mantenir relacions sexuals les persones amb els animals, pràctica que ignoro si està molt estesa a la geografia peninsular i si hi ha estudis seriosos sobre el tema. En català, el diccionari parla simplement d'afecció exagerada als animals. M'atreviria a afirmar que aquesta afecció excessiva -no sé fins a quins extrems- sí que es troba força estesa, però em guardaré prou de fer cap comentari perquè es tracta d'un tema perillós -dic perillós, no vull dir delicat-  de tocar que actualment provoca enfrontaments aferrissats i malentesos sense retorn; ara bé, si algú em vol provocar...

Per Sant Antoni, un pas de dimoni

Ascó, Les Borges del Camp, Camarasa, Cambrils, Corbera de Llobregat, Figuerola d'Orcau, Garcia, La Granadella, Llaberia, Massalcoreig, Miravet, Mòra d'Ebre, El Perelló, El Pont de Claverol, Pratdip, Querol, Sanaüja, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sarroca de Lleida, La Selva de mar, La Torre de l'Espanyol, Vilavella, Vilanova i la Geltrú, Vila-seca, Vimbodí.

El Calendari dels pagesos em diu que per Sant Antoni se celebra la festa major en els pobles de més amunt. La gràcia del Calendari és que de la mateixa manera que ningú fa massa cas a les seus prediccions, tampoc no el desmenteix ningú, ni els de Vilanova, que són els que són més, ni els de Sant Feliu, que com que són llestos tenen festa major d'hivern i d'estiu. La veritat és que Sant Antoni deu ser un dels sants més presents els nostres pobles i, més enllà de les celebracions tradicionals habituals, en té moltes altres de religioses i profanes: cultura viva poc subvencionada.

Per Sant Antoni, un pas de dimoni, diu la tradició. Encara falten molts dies per l'arribada de la primavera, l'hivern a penes té quatre dies, però la dita popular fa referència a la claror del dia que ja van guanyant les tardes mentre s'espera, amb una certa monotonia entre els pagesos que ja han acabat la collita de les olives, una acceleració que mai no arriba.

Jo, aquesta nit, des de la imaginació, em transportaré a la plaça del Perelló a veuré com subhasten la darrera, és a dir, la coca que s'emporta la persona o el grup que fa la puja més alta mentre va sonant la música. Segurament no oferiré gaire cosa per fer-la meua, perquè si l'Ajuntament en els darrers anys ja reparteix coca i vi sense cobrar res... En fi, les tradicions canvien i si com aquesta és per a bé, per a aliment del cos en època de sequera, res a afegir.

P. S: Avui, els estiguin atents veuran sortir el sol a les 8,14 (més o menys) i pondre's (per a alguns posar-se) a les 5,49, aproximadament.

avui visc(a) sant Antoni!

Sant Antoni governa l’oli

J. Amades: Costumari català

Tal dia com avui de fa 51 anys, va morir Joan Amades i avui s’ha celebrat la cloenda de l’any que se li ha dedicat. Tal dia com avui, molts pobles del país celebren, més que d’altres diades, la festivitat de Sant Antoni abat, també conegut com el Gran o d’Egipte o, més popularment, del porquet, o del tocinet, segons allà on anem a parar.

Per a figues, la Figuera,
per a tomates, Ascó,
i per a xiques boniques
el poble del Perelló.

popular


Acabada la recol·lecció de les olives, els pagesos del Perelló faran un parèntesi en la seva activitat per celebrar la seva festa i la de tot el poble. No sabria dir quants anys fa que no vaig al Perelló per la Festa Major que aquest any duraran fins al dimecres. Anys sense el ball de la nit o el del vermut del migdia –el de la tarda sempre m’agafava descol·locat- on rarament ballava. Anys sense el ball de la darrera, on el que pagava més s’emportava una coca. Anys sense pujar als autos de xoc o d’apuntar a les boles o els escuradents de les parades de tir amb carrabines que un tenia la sensació que no estaven prou ajustades. Anys sense saber qui guanya el concurs literari (el 28è) que aquest any presideix Oriol Izquierdo. No sé si tindré cap notícia de qui ha guanyat el concurs fotogràfic (“No han d’haver estat tractades digitalment”). Qui són la pubilla i les damisel·les de les festes? Anys sense tastar el calmant, que en altres lloc anomenen cremat, que enganya fent pensar que no fa fred. Llegeixo que aquest any se celebra el III Concurs del Calmant i que l’organització facilita cassola, cullerot, rom, sucre i cafè; els ingredients, a càrrec dels participants; primer premi: “Joc de calmant de terrissa de 12 tasses”. Anys sense assistir a la benedicció dels animals, pocs matxos deuen quedar, si és que en queda algun. Anys sense olorar l’olor de fusta de les oliveres que crema a les estufes, si és que encara queden estufes que cremen fusta d’olivera... I tantes altres coses.

Quan faci més bo, aniré a comprar unes quantes garrafes de l’oli novell que ja no ho serà tant, però continuarà sent excel·lent, i una mica de mel i un xic de pa per tastar l’un i l’altra, i ja posats... I a l’estiu, pujarem a l’ermita i contemplarem el poble a una banda i el delta a l’altra; i també anirem a la torre dels moros, que no era dels moros ni en va veure cap, però tant se val: el poble a l’esquerra i la mar a la dreta, amb la Cala, que si és a la tarda, acollirà les barques que tornen de pescar. I si el dia és molt i molt clar...