14.1.11

la immutabilitat del calendari

Quina primavereta més agradable! Quin miratge! El tèrmometre de la terrassa marca 14,8º a les 20,15 (TU). Llegeixo al Calendari dels Pagesos que demà el sol sortirà a les 7,16 i es pondrà a les 4,44 (sempre de Temps Universal). El dia s’allarga a la tarda (Per sant Antoni un pas de dimoni) i a penes es nota el canvi al matí. El Calendari dels Pagesos sembla que s’ha equivocat quan diu que aquests dies seran rúfols; però ja adverteix que no es pot fer gaire cas d’aquestes prediccions. La seva Roda Perpètua assenyala, si no m’he descomptat, un any fèrtil; és possible.

M’agrada el Calendari dels Pagesos, que aquest any celebra els 150 anys d’existència. M’agrada la paradoxa de la seva intemporalitat, els seus escassos canvis, la seva persistència, la seva permanència. Aquest any han fet una edició extraordinària en què s’afegeix un article llarg recordant la seva història: 150 ANYS MESURANT EL TEMPS. En copio un fragment introductori just del principi i el paràgraf final. Els subscric en la mesura que m’és possible:

Amb aparentment poques modificacions, ha arribat a nosaltres superant els paranys amb que s’ha anat trobant, com per exemple, darrerament, l’estressada societat de la informació i el Web 2.0, on la immediatesa de continguts o la notícia duren ben poc.
[...]
El Calendari dels Pagesos ens ofereix singularitat i serenor. La serenor de l’austeritat d’una edició senzilla, sense pretensions, i la serenor dels continguts que ens conviden a estones a la lectura tranquil·la i reposada, lluny del que estem acostumats en la nostra quotidianitat. El Calendari dels Pagesos és avui el contrapunt necessari a les publicacions contemporànies i a l’estil de vida dels nostres dies.


Aquí m’hauria d’aturar, però em queda dir que feu una mirada al web del Calendari i, si voleu, us adheriu al seu aniversari. I no em puc estar de reproduir una precisió de la seva darrera secció, la de Calendari de pràctiques agrícoles, sembrats plantacions. En el seu apartat dedicat a l’avicultura del mes de gener afirma:

Aquest mes es caracteritza per la muda intensa de les ponedores.

Les meves observacions ho confirmen.



Demà: Sts. Fèlix de Nola, prevere; Malaquias, profeta.


3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Els del temps no saben res Pere! ;-)
Tota la vida que el gener té uns díes magnífics de calma i bon temps, les minves de gener ( pregunta-li al teu amic Pla, en sap un munt ell).
És temps de garotes i d´ametllers florits. Cap allà els 20 però, hi ha la setmana dels sants barbuts ( el meu també, una santa peluda)i llavors sí que cal estar a l´aguait i no deixar la bufanda.

El calendari del pagès és un clàssic i un pou de saviesa, jo el recordo sempre al calaix del "trinxant" de casa dels avis, sempre a punt per consultar.

Júlia ha dit...

Cada any el compro i de vegades el del Zaragozano i tot.

Per cert, l'altre dia entrevistaven l'editor i un jovenet inexpert li va preguntar si no havien pensat en canviar el 'disseny'... Uf.

pere ha dit...

El temps sempre ha anat al seu aire, A., és cert.
Pla, perquè era una mica pagès, en sabia, del temps, però, sobretot, sabia explicar-lo.
Quina gràcia això de les minves,a les qual avui la Júlia, la de més avall, li dedica el post, encara que no parla dels ametllers florits de la meva infantesa, ni de les ametlles verdes que ens menjàvem amargants acabades de collir dels arbres.
El dilluns és el dia del patró d'un dels meus pobles, el primer barbut de la setmana dels barbuts :-)

El calendari és història viva i petita de moltes cases.


És imprescindible, Júlia. El mes passat m'oferien pel carrer el dels bombers: tants cossos i tants pocs sants!
Déu meu, quantes vegades haurem de recordar que els periodistes ja no són el que eren. Què pretenia, la ruïna de l'editor i un colapse dels compradors del calendari?